Opinió

Per a segons què, sí que hi ha diners

El govern espanyol injectarà fins a 10.000 milions d'euros a Bankia, el nucli de la qual és Caja Madrid, per salvar-la de la fallida. Amb aquesta operació, Rajoy trenca una altra de les seves promeses, és a dir, no destinar fons públics al rescat d'entitats financeres. Però no és aquest incompliment el que fa polèmica la intervenció –per més que De Guindos negui aquesta paraula– sinó altres raons de fons.

Les societats catalana i espanyola viuen uns temps molt durs. Es retallen els serveis bàsics i moltes empreses o acomiaden treballadors o apliquen dures reduccions salarials. El govern espanyol es nega a pagar els diners formalment compromesos a Catalunya amb el pretext que no és temps d'alegries ni de dispendis, sinó de consolidació fiscal; però després resulta que sí que hi ha fons, i no pocs, per salvar una entitat financera de la seva òrbita política.

La situació de Bankia s'explica perquè no es va constituir seguint criteris d'ortodòxia econòmica, sinó els de la política. Amb l'absorció de Bancaja (també de l'òrbita del PP), Bankia es va convertir en l'entitat amb més exposició a la morositat immobiliària. Rodrigo Rato, que ha estat obligat a deixar-ne la presidència, hi va arribar el 2010, quan la bastida del desastre ja estava ben ancorada. Hi ha més elements criticables, com ara l'entrada de José Ignacio Goirigolzarri, que es va prejubilar del BBVA amb una xifra de 3 milions d'euros anuals. Goirigolzarri redreçarà la situació? Sens dubte, perquè el govern espanyol hi abocarà tots els diners que calgui. Però també haurà de donar moltes explicacions, i no des de la suficiència clarivident habitual, perquè no s'estengui la sensació d'estafa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.