Opinió

La feina a mig fer a l'N-II

Des d'ahir i després de vuitanta dies de protestes i de promeses incomplertes, els camions de gran tonatge ja no passen per l'N-II entre la Jonquera i Maçanet, un mèrit que cal repartir entre els veïns de Bàscara que han liderat la reivindicació i el conseller de Territori, Santi Vila, que en tres mesos ha aconseguit desencallar un tema històric. Els propers dies caldrà veure el grau de compliment per part dels camioners, que reclamen més rebaixa en el peatge tou que se'ls ha aplicat per passar alternativament per l'autopista AP-7. També s'hauran d'avaluar les conseqüències que la mesura tindrà sobre el sector de la restauració, que fins ara aprofitava el pas dels transportistes al llarg de tota la polèmica carretera.

Ahir, però, tocava celebrar el desenllaç d'una història que demostra una vegada més la incomprensió i el menyspreu amb què els diferents governs espanyols han tractat sempre les infraestructures del nostre país, encara que es tracti, com en aquest cas, de vies estratègiques que connecten l'Estat amb la resta d'Europa. La fermesa dels veïns i els talls de carretera que durant tot aquest temps han protagonitzat de manera pacífica i persistent han estat decisius per tal que Vila redoblés les negociacions amb el Ministeri de Foment i fes entrar en raó la seva titular, Ana Pastor.

Però encara hi ha molta feina a fer. Malgrat l'alleugeriment del trànsit, l'N-II continua essent perillosa, i el desdoblament és una prioritat que no es pot eternitzar amb l'excusa de la manca de pressupost. S'ha pagat una factura massa elevada en vides humanes per deixar la feina a mig fer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.