Contracte únic, solució a mitges

Espanya, com Catalunya, té en aquests moments un problema greu: l'atur. Però, amb ser greu, arriba al límit del que és suportable quan es refereix a la joventut. Fa uns pocs anys, tenir una formació superior proporcionava una certa garantia d'ocupació. Però en l'actualitat aquestes oportunitats estan molt limitades o s'han de buscar a l'estranger. A Espanya i Catalunya, doncs, els urgeix buscar solucions per a un mercat del treball depauperat i no trobar-se, d'aquí a uns pocs anys, que hi ha tota una generació de joves que s'ha perdut per sempre més.

La gran solució per a aquest problema, apuntada per Berlín i perfilada per Brussel·les, és fer més reformes laborals. Cal aplicar ja el contracte laboral únic; és a dir, aquell que no distingeix entre temporals i indefinits. Ho patrocinen els empresaris, com feien moltes personalitats del PP quan eren a l'oposició. Els sindicats s'ho miren amb recel: fins ara, totes les reformes laborals adoptades pel govern espanyol han repercutit en un augment de l'atur. Com seria aquest atur si no s'haguessin fet les reformes és difícil de saber. Probablement seria igual o, fins i tot, més elevat. Però el PP, que ja està patint una pèrdua d'intenció de vot, no es vol arriscar a fer una nova reforma i que l'atur continuï augmentant.

Potser sí que cal avançar cap a un contracte més senzill que incentivi els empresaris a ampliar les seves plantilles. Però aquesta és només una part de la solució. A més de fer propostes burocràtiques, Brussel·les i Alemanya haurien de posar alguna cosa de part seva: per exemple, relaxant l'austeritat perquè els empresaris tinguin crèdit i contractin treballadors.