Opinió

Vuits i nous

Albert Manent

La Telefónica hauria de tenir una deferència amb Albert Manent, perquè deu ser el particular de Catalunya que a fi de mes rep de la companyia la factura més llarga. Per ficar-la al sobre deuen llogar algú que domini la papiroflèxia. Manent ho sap tot del país: el núvol que ara mateix passa per sobre de Batea, la poesia que està escrivint aquell poeta, qui s'amaga en aquell pseudònim, de qui cal començar a preparar la necrològica, quina efemèride se celebra demà, qui fa el salt a qui... De vegades arriba a fer mitja por. Com que no pot ser a Batea, a Barcelona i a Palma al mateix temps, Manent agafa el telèfon i pregunta. A mi em truca sovint, però en un homenatge que li van fer a l'Ateneu Barcelonès vaig descobrir que n'hi ha a qui els truca molt més. En aquell mateix acte vaig saber que Manent acabava de passar per una operació, i per deferència i pensant en la seva pensió l'endemà li vaig trucar jo. Com que se'ns feia de nit parlant li vaig dir: “Sap què, senyor Manent? Ja passaré a veure'l”. Dilluns de la setmana passada ens vam trobar al seu setè pis del capdamunt de l'avinguda República Argentina. Llavors no sabíem que vuit dies més tard rebria el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Manent, com que és una mica encarcarat i tracta la gent amb un vós que posa l'interlocutor a set quilòmetres de distància, sembla antipàtic. Ho és amb la gent que no li fa el pes, sobre la qual projecta judicis picants com un ungüent d'eucaliptus d'aquells que ho desembussen tot. Amb els altres, el vós arriba a ser una figura de proximitat o d'ironia. Al cap d'una hora i mitja de parlar, Manent em va dir que ens havíem de veure un altre dia. I tant. La nostra conversa només va ser com l'índex d'un dels seus llibres. Tot plantejat, tot amb ganes de ser llegit, però res desenvolupat. Diu que és un noucentista. Perdoni, és un enciclopedista del XVIII. No voldria ofendre-li les creences, però baixant amb l'ascensor em va semblar que el Voltaire més càustic i analític em mirava des del mirall amb aquell somriure que li retraten.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.