Nadal iconoclasta

Quan érem petits, per aquesta època la Margarita ens agafava i ens portava a Barcelona a veure llums de Nadal. Passàvem per la fira de Santa Llúcia de la catedral, que feia olor de molsa i dels apis del mercat de Santa Caterina; pujàvem pel Portal de l'Àngel, on admiràvem la façana il·luminada de Can Jorba; arribàvem a la plaça de Catalunya per pujar les escales que anaven soles d'El Corte Inglés, i acabàvem el recorregut al carrer Pelai, que llavors tenia més prestigi que ara o tenia el mateix i m'ho sembla. Menjàvem un plat de crema a la granja Royal, que ja no existeix, i en acabat tornàvem a casa cansats i amb els ulls fent-nos pampallugues.

No m'ho imagino sinó que és real: els llums de Nadal i els guarniments dels aparadors presentaven marededéus, Nens Jesús, pastors, bens i estrelles. O sigui, el que ara no es veu de cap manera. Hem de quedar tan bé amb els ateus, els agnòstics, els dubtosos, els enfredolits i els rabadans girats d'esquena i també amb els luterans, els musulmans, els budistes, els hindús, els xinesos i els tibetans, que per no ofendre'ls amb les nostres coses hem creat el motiu nadalenc que no és nadalenc sinó que és fet a base de figures abstractes i estrelles que no són estrelles sinó flocs de neu. Al Paral·lel els llums dibuixen el barret de l'Alady i la silueta de l'estrella d'El Molino.

Alguns atribueixen aquesta pulsió iconoclasta, aquest escamoteig de les representacions tradicionals, al fet que ens hem tornat descreguts en matèria de fe. És exactament el contrari. El nostre cristianisme és tan de pedra picada, el portem tan a dins, en som tan deutors i practicants, que només pensem a fer el bé al proïsme, a l'estranger, al de fora de la tribu, a l'ovella esgarriada, i a comportar-nos com a bons samaritans, tal com el Jesucrist adult ens va ensenyar. Per ser fidels al Jesucrist adult li escatimem el naixement.

Vostès mateixos. Pensin que els productes de la fira de Santa Llúcia un dia es vendran al mercat negre, i pensin que segons què facin avui i demà més val que ho practiquin de forma recollida, amagada i catacumbal com era propi del cristianisme primitiu, conceptuat per molts com el més autèntic.