Sagarra, de cor

Hi ha qui sosté els catalans ens expressem en heptasíl·labs, hi ha qui diu que ho fem en decasíl·labs i jo dic que ho fem en la prosa i el vers de Josep Maria de Sagarra. Sagarra va prendre mides del nostre aparell fonador i de la nostra capacitat toràcica i, després de saquejar a fons el diccionari, en va combinar les paraules i va dir: aquesta és la combinació de vocals i consonants que més s'adapta a la gent que s'expressa en l'idioma d'aquest racó del món.

Tot això es va veure clar en l'acte d'homenatge a l'escriptor que es va celebrar dilluns al Palau de la Música. A l'escenari, actors i actrius de totes les generacions que es poden reunir avui a Catalunya. Ells amb la clenxa ben partida i un clavell vermell al trau i elles com la Paulina Buxareu, van llegir o van recitar de memòria uns textos fluids, sense entrebancs i perfectament entenedors que se'ls adaptaven com un guant.

En el parlament de benvinguda, el president Mas va afirmar que alguns dels fragments que escoltaríem serien coneguts de cor pel públic. (Va dir “de cor”, no “de memòria”: s'ha d'economitzar en política i en oratòria, s'han d'ajustar les síl·labes com es fa amb els números.) El públic no solament se sabia versos i proses, sinó que els deia amb els llavis. En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o de pla la tonada del Noi de la Mare floria... La gent s'ha fet seu Sagarra perquè Sagarra es va fer seva la manera de parlar de la gent, perquè va desvetllar el geni de la llengua que tots portem dins. De vegades el geni s'adorm i ens fa parlar com Déu vol, però sempre tenim Sagarra, sempre torna Sagarra, és més fort Sagarra.

Tres hores de recital. Ara les Memòries, ara articles, ara poesia seriosa, ara satírica, ara teatre, ara les traduccions de Dant i Shakespeare –que si sagarregen és perquè catalananegen i per això les entenem tan bé–, ara fragments d'El poema de Montserrat que els censors no es van llegir perquè Sagarra no els va concedir temps, de tan llarg com el va fer.

A la sortida era tard i uns amics em van acompanyar a casa amb cotxe. Dins el Mini parlàvem de coses del dia i semblava que llegíssim Vida privada en veu alta i de cor.