Capellans ‘ex cathedra'

No sé quin papa de Roma va ser, però en tot cas un de no fa més de cent anys, que va dir que l'Església no havia de girar l'esquena als mitjans de comunicació social, com ara el cine i la ràdio, i més tard la televisió, sinó que els havia d'usar com a eines eficaces de propagació de l'Evangeli i els seus ensenyaments.

Des de llavors capellans, bisbes i papes han dit poques vegades que no als micròfons i a les càmeres. El que passa és que no sé si influïts per aquests mitjans que molt sovint tiren cap a l'espectacle i a veure qui la diu més grossa o per una mena de pudor a semblar massa transcendents els tonsurats es dediquen més a parlar-hi de moral, de litúrgia i de costums, quan no ho fan de sexe i de condons, que de continguts sagrats. Com que en aquests camps l'Església és com la Justícia, que sempre va uns passos enrere de la realitat, els capellans, quan parlen, acostumen a aixecar polèmiques que després necessiten altres micròfons per ser matisades.

No sé quin papa de Roma devia ser l'últim que va parlar ex cathedra. En tot cas, un de no fa més de vint o trenta anys perquè jo en tinc memòria. El papa parlava ex cathedra quan volia transmetre un missatge que era transcendent, infal·lible i indiscutible perquè estava dictat per Déu en persona a través del seu més alt representant a la terra. Jo, si fos del papa actual, en recuperaria l'ús i estendria la facultat als capellans i bisbes: “Miri, senyora Ariadna Oltra, ara que ja hem parlat de sexe, d'homosexualitat, de si les dones poden dir missa, de si els capellans s'haurien de casar i fins i tot del preu de les taronges a la plaça, o sigui ara que segurament m'he posat de peus a la galleda i rebré invectives d'arreu, em permetrà que prengui la paraula per expressar-me ex cathedra, com els polítics entrevistats aprofiten per propagar el seu programa i els cantants, el seu disc.” En aquest punt el capellà parlaria a la llum de l'Evangeli, que és el que compta i és transcendent i no està subjecte a costums ni modes. Parlar ex cathedra no era ben bé això, perquè de vegades els papes feien passar per infal·libles coses que després s'ha vist que no ho eren, però ara seria això.