Indústria turística

Si als catalans ens donessin paper i llapis i ens fessin representar en un dibuix el concepte indústria, tots sense excepció representaríem una nau de fàbrica amb una xemeneia traient fum. Com que som fills de la màquina de vapor i de l'únic lloc al sud d'Europa que va participar de la revolució industrial, per nosaltres indústria vol dir xerric de màquines, greix, sèu i fum. Circulem per aquells llocs del Baix Llobregat o de Tarragona on es veuen unes columnes que treuen foc de nit i de dia, unes naus amb els llums sempre encesos i unes càpsules gegantines d'acer que no sabem ben bé què contenen ni perquè serveixen però que són d'acer i són gegantines, i tot posant-nos els polzes sota les aixelles com els nostres avis se'ls posaven a l'escot de l'armilla exclamem: això sí que és una fàbrica, això sí que és indústria.

És per aquest motiu que quan sentim parlar d'“indústria turística” fem un mig somriure. Com pot ser “indústria”‘ una activitat que no té altres calderes que les calderes de les cuines dels hotels, que no embruta les ungles, que prescindeix de les claus angleses i les alicates (em sembla molt que és la primera vegada a la vida que escric la paraula alicates) i que depèn d'un element tan natural, tan poc manipulable, tan poc transformable i tan gratuït com és el sol? Jo em permetria recordar unes quantes coses als que neguen el pa i la sal d'indústria a l'activitat turística. Una primera, que durant molts anys les fàbriques també van ser mogudes per un element present de manera espontània a la naturalesa, com és l'aigua corrent dels rius o aquesta mateixa aigua posada en ebullició Una segona, que si el sol és un do de la naturalesa, també ho és el petroli que els noruecs van trobar per xamba i sense pensar-ho davant la seva costa marítima. El petroli noruec ha creat al seu darrere una indústria transformadora, igual que el sol català ha portat hotels i restaurants i supermercats i camions i autobusos amunt i avall, i professors de bussejar. Sí, és veritat: la indústria del petroli treu guspires i fums i l'hotelera no tant. Però, què més volem. El dia que ens facin dibuixar el concepte indústria i plasmem un hotel amb un sol haurem entès l'últim episodi de la revolució industrial.