No hi ha déus

La d'ahir no va ser una manifestació històrica. La manifestació d'ahir hauria de canviar la història perquè la va trencar en dos. En un país normal avui el president dissoldria el Parlament i convocaria eleccions plebiscitàries. En un país desesperat la pressió popular persistiria avui i la gent mantindria els carrers ocupats. Però Catalunya no és un país normal. Ni tampoc desesperat. Vés a saber, doncs, què. Ahir, com afirmen els historiadors que va passar el 12 de setembre de 1714, quan la marxa més massiva de la història es va dissoldre, el país va tornar a la normalitat. Raquel Sans, que presentava el TN vespre, va deixar anar una frase que ens retrata: “Avui la marxa independentista ha discorregut enmig d'una gran xafogor, però demà sembla que el temps canviarà, oi Tomàs?” El temps atmosfèric, no cal dir-ho. No sé sap ben bé què passarà a partir d'avui. Ni què dirà el president en la compareixença que ha d'interpretar la jornada. Oh déus de l'Olimp, qui dels vostres ens administrarà l'èxit de tots els èxits?