Com érem

Si fa trenta o quaranta anys, quan érem progres i assidus al cineclub, hi hagués hagut als Estats Units una matança de nens com la del mes passat, ens hauríem reunit d'urgència i hauríem escrit o llegit articles a Triunfo, Cuadernos para el diálogo i Ajoblanco per concloure que la societat americana estava malalta, que el jove que va engegar els trets a l'escola no era res més que una manifestació i fins i tot una víctima d'aquesta malaltia, i que la solució no consistia a retirar les armes als que en tenien ni tancar a la presó el culpable –en cas que no s'hagués suïcidat–, sinó que la solució era el capgirament revolucionari de la societat americana, enfebrada per la competitivitat pròpia del capitalisme salvatge, etcètera. Qualsevol contradicció a aquest axioma hauria estat judicada revisionista o reaccionària. Així érem. Ara, trenta o quaranta anys més tard, ens limitem a sol·licitar que el president dels Estats Units retiri la tinença d'armes i que alteri l'esmena de la Constitució que la permet. Ens sabem millor la Constitució americana que l'hermenèutica de Gramsci.

En aquella època també érem molt contraris a l'anomenada societat de consum. La veritat és que érem bastant pobres i teníem poc per consumir, però hi estàvem radicalment en contra. En Raimon hi va dedicar una cançó que era molt aplaudida a cada recital i que fa molt temps que no li sentim. La Coca-cola era el símbol suprem del consumisme. Si podíem beure aigua, per què havíem d'engreixar els amos d'una marca de begudes que ens creaven una necessitat que no teníem? Ara la política de l'esquerra transformadora i de la dreta resignada consisteix a posar a les cases i als carrers uns contenidors de colors: un color indica on hem de llençar l'envàs de Coca-Cola de vidre, un altre el de la Coca-Cola de llauna i un tercer el de la Coca-Cola de cartó, si n'hi hagués. La societat de consum a les escombraries, però classificada després la consumició.

També recordo que hi havia una marca de cosmètics que garantia que les senyores que hi confiaven es tornaven guapes en una setmana. Plan Pond's, belleza en siete días. No se n'ha sentit parlar més. Ja no embelleix? No embellia llavors? La pomada miraculosa ha passat avall com tants remeis expeditius i immediats, i ara ens apuntem a anys sencers de massatges i gimnàs.