Opinió

Mas no és només Mas

Ara per ara la preocupació de l'unionisme té bàsicament un nom: Artur Mas. Mas ha estat la figura capaç de galvanitzar l'independentisme. Ha sabut catalitzar un poderós corrent de força social per superar l'autonomisme. Ha col·laborat a transformar l'ínclit recel de l'empresariat davant de tot projecte sobiranista i, a més, ha rubricat l'independentisme a través d'un discurs ferm, pragmàtic, de cohesió social i de pulcritud democràtica.

La inflexió política que Mas imprimeix a partir de la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat deixa en fora de joc moltes de les forces vives de la societat, acomodades a l'statu quo dominant: el de l'espanyolisme, que per guanyar els partits no necessitava ni baixar de l'autobús; el de l'espanyolisme per defecte, que fins fa quatre dies ni tan sols requeria la mundanitat del llenguatge corrent (“Yo no soy nacionalista, sólo soy español”, alliçonava José Bono). En aquella època, fins fa dos anys com aquell qui diu, la vida de l'espanyol tautològic era summament planera. Resultava molt còmode tenir l'independentisme escorat en un sol grupuscle polític. Fins i tot era un recurs ociós per a tardes avorrides poder concentrar la ira en uns caps de turc a l'ús: Carod-Rovira, Oleguer Preses, la indústria del cava, la burgesia catalana, l'escola montserratina, Laporta...

Però per voluntat social i per l'acció decisiva de Mas vam passar a un altre paradigma: ser subjectes de la Història. L'espanyolisme ho té clar: a Catalunya cal imposar un estat d'agitació permanent. Cal, com han fet els aparats d'Estat, difamar Mas. Cal continuar incomplint impunement l'Estatut i ofegar econòmicament la Generalitat. Cal divulgar la idea que el poble català està abduït per un nacionalisme fonamentalment corrupte i de fondes concomitàncies amb el nazisme. Cal esperar que l'extravagant Navarro no caigui del cavall camí de Damasc i no recuperi la vergonya ni deixi de parlar de l'onanisme federalista.

L'intel·ligent Junqueras farà bé de protegir Mas i de no caure en la trampa del cant de sirenes d'algunes enquestes que li auguren la majoria electoral. I els sindicats i algunes formacions nobles d'esquerra farien bé de continuar criticant Mas, però de deixar de fer-ho com si Mas tingués totes les claus de governabilitat d'aquest país espoliat. Repetim-ho: amb Mas, ens hi juguem molts valors democràtics i de futur. Mas no és només Mas. És tot un projecte. Per això l'espanyolisme el vol abatre a tota costa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a