Opinió

Emissores en perill de mort

La llei local del PP condemna les emissores municipals ja que considera que aquesta és una activitat impròpia

Aquest article pot provocar que hi hagi gent que s'enfadi. Però no pel que dic, sinó perquè posaré algun exemple i, de ben segur, cadascú en té d'altres al cap. Vaja, que, d'entrada, demano disculpes. Però anem per feina. Les lleis del PP són una caixa de sorpreses. Quan les analitzes bé, hi ha molta més teca del que es creu. Això ens passa als periodistes cada dissabte quan es publiquen els acords del Consell de Ministres de divendres i, oh sorpresa!, sempre hi ha coses, dolentes, que s'han oblidat d'explicar. En tot cas, tots sabíem, i aquest diari ho ha advertit diverses vegades, que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local tindria efectes nefastos sobre els nostres ajuntaments. Avui em fixaré en un d'aquests aspectes: els efectes que pot tenir sobre les emissores municipals, de ràdio i televisió. La llei deixa molt clar –i els municipis amb algun secretari torracollons ja ho estan notant– que el municipi no pot assumir cap competència impròpia i, òbviament, la comunicació ho és. Vaja, que complint escrupolosament la llei, els ajuntaments han de tancar les emissores municipals de televisió i ràdio.

Les emissores municipals han tingut una importància cabdal per al panorama comunicatiu del nostre país, una importància similar a la de molts altres serveis que donen els nostres ajuntaments i que el govern del PP, des de 600 quilòmetres, ara vol eliminar. En l'origen els deien municipals, però tot i néixer sota l'aixopluc dels primers consistoris democràtics, no eren ben bé dels consistoris. Després es van anar professionalitzant i sí, la majoria, van passar a ser municipals de debò. Algú s'imagina, però, l'àmbit comunicatiu català sense l'aportació, per exemple, de Ràdio Arenys, la degana, Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Manllleu, Tarragona Ràdio, Ràdio Ponent, Ràdio Sant Cugat o Matadepera Ràdio? I el mateix passa en televisió. Les municipals, de ràdio i televisió, han estat el planter de la majoria de periodistes que treballem ara en mitjans nacionals. Toni Cruanyes, Jordi Èvole, Lídia Heredia, Sílvia Cóppulo, Carlos Herrera, Toni Soler, Jorge Javier Vázquez, Xavi Coral o Laia Claret, per citar-ne només uns quants, han passat per emissores municipals catalanes abans de fer el salt. Les municipals són el mitjà de comunicació més proper al ciutadà i un planter de futur. Ah, i la solució per evitar la mort és convertir-les en un departament més de l'Ajuntament. Res d'empresa a banda.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.