Opinió

Vuits i nous

Fer toris

Un matí en Xavier Galceran va entrar a la redacció d'El Punt a Mataró amb aquella cara d'entremaliat que els periodistes fan quan han atrapat una peça. Davant l'institut amb més alumnes de la ciutat s'hi havia instal·lat un bar amb futbolins i altres màquines de jugar que es deia Toris. Vaig participar del seu entusiasme, i li vaig reservar un espai al diari, amb foto inclosa. Quan va tenir el text redactat el va passar a correcció, com era preceptiu. El corrector, que era de Girona, s'hi va barallar una estona, va obrir i tancar diccionaris, va fer alguna consulta per telèfon i al final ens va preguntar: “On hi veieu la gràcia? Què vol dir toris?” Aquell dia vaig saber amb sorpresa que “fer toris” és una expressió exclusiva de Mataró. Vol dir i ha volgut dir sempre per nosaltres saltar-se les classes, esquivar per un dia o unes hores l'obligació d'anar a col·legi, “fer campana”, en definitiva. A Mataró ningú no diu “fer campana”. Tothom fa o ha fet alguna vegada “toris”, i aquell bar convidava els alumnes de l'institut, amb tota la desimboltura, a cometre la infracció. Ni en Fabra ni els minuciosos Coromines i Moll no registren l'expressió. En Ramon Solsona, perseguidor de les etimologies que sembla que no tenen solució, pensa que està vinculada al tèxtil. A les fàbriques també es podia fer toris. Un localisme. Els lingüistes em sembla que en dirien un idiotisme, però per la connotació ofensiva que té i perquè a pesar de tot parlem d'ensenyament, ho deixarem córrer.

Passa, però, que a la comarca del Maresme, des de Calella fins a Premià, trobaríem gent d'una certa edat que també veu natural “fer toris”. Parlo dels que quan no hi havia instituts ni escoles de segon grau a cada poble havien vingut a Mataró a estudiar. També en trobaríem de disseminats per Catalunya. Són exalumnes dels internats que hi havia hagut a Mataró. En Salvador Puig Antich, que era de Barcelona, va estar dos anys intern als Salesians. Devia saber el significat de “fer toris”, si no és que algun cop no en va fer.

Com que cada poble va servit d'establiments escolars i els col·legis que admetien interns han deixat d'oferir el servei, “fer toris” s'ha replegat a Mataró. L'expressió és vivíssima, i no n'hi ha cap altra que la pugui desplaçar. Les lliçons que s'aprenen a escola molts cops s'obliden, però el sistema de saltar-se-les queda gravat per sempre.

Tot això és per informar-los d'un fet lingüístic que em sembla curiós i interessant i també per dir-los que a partir d'avui faré toris un mes i no ens tornarem a trobar fins l'última setmana d'agost. Bones vacances.

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia