Segur, Felip?

En qualsevol país normal, cinc dies després que una estació de tren d'alta velocitat acabada d'inaugurar s'hagués inundat; en qualsevol país normal –deia–, hauria sortit el ministre de torn, per no dir el president, a donar-ne explicacions. Aquí no. Aquí s'inunda una estació (set metres d'aigua de no res) acabada d'inaugurar, que ha costat més de 3.700 milions d'euros, i cinc dies després el màxim que s'aconsegueix és que el ministeri i Adif facin un comunicat de premsa amb excuses de pati de col·legi. És, francament, una vergonya. La comunicació per tren d'alta velocitat amb França i la resta d'Europa fa cinc dies que ha quedat interrompuda, milers i milers d'usuaris en pateixen les conseqüències, hi ha un desgavell absolut en la venda de bitllets, i ningú diu res. Ningú sap què ha passat (el comunicat és francament un tip de riure, amb allò d'“i tu, més”, culpant-ne el clavegueram), ningú sap quan es restablirà el servei i ningú sap quant ens haurà costat la broma. Ningú sap res de res, vaja. La ministra (aquesta que amb els seus pressupostos ara ha fet que el conseller Vila hagi vist la llum) no té pressa per venir a veure in situ què ha passat i des de Madrid no hi ha cap reacció. Un exemple, vaja. Que és el que va dir l'aleshores príncep Felip (ara rei) quan va venir a inaugurar l'estació. “Aquesta obra [...] ha convertit Espanya en un model a imitar al món sencer, constituint una excel·lent credencial d'enginyeria i construcció.” I hi va afegir que es tractava d'un “exemple d'inversió productiva” i “un símbol d'orgull col·lectiu davant del món”. Caram, Felip. Només un any i nou mesos després de la inauguració (Rajoy, Pastor... tots allà) i ja s'ha vist: un exemple, un model a imitar a tot el món. Ja m'ho imagino jo, què en pensen a tot el món, aquests dies, quan llegeixen que una estació de tren acabada d'inaugurar és a set metres sota l'aigua. Sou, segur, l'enveja del món. Un símbol d'orgull. Marca Espanya, vaja.