GPS

L'altre dia havia d'anar a Manresa amb cotxe. Si surto de casa en sé el camí, però ho havia de fer des d'un lloc tan poc habitual com els estudis de TV3 a Sant Joan Despí i no sabia si agafar la dreta o l'esquerra. Vaig pensar: calla, faré servir el navegador, que per això el tenim. Del navegador també se'n diu GPS, i a casa ens hem acostumat a anomenar-lo Geppetto, com el pare d'en Pinotxo, perquè trobem que té la sonoritat de GPS i perquè acumula molta saviesa màgica.

Vaig indicar al navegador que volia arribar a la plaça de la Porxada i em vaig deixar portar. Al cap d'uns minuts em trobava al centre urbà de Sant Vicenç dels Horts. Des que Oriol Junqueras, el líder d'ERC, n'és alcalde, tot conflueix a Sant Vicenç dels Horts, fins i tot la rifa. Jo per arribar a Manresa no hauria passat mai pels carrers de Sant Vicenç dels Horts, amb tots els seus semàfors, rotondes i passos de vianants davant els quals m'havia d'aturar per deixar fluir els nens que sortien d'escola, però la meva confiança en el Geppetto es mantenia incommovible. Deu ser un camí curt i avantatjós que em portarà directament a l'autopista, pensava. El terme de Sant Vicenç es va acabar i en va començar un altre de no indicat, també amb gran concentració de semàfors i rotondes, i amb un campanar que feia molt bonic. Vaig consultar la pantalla del Geppetto: em faltaven noranta quilòmetres per Manresa i hi arribaria a les vuit. Com que no podia ser i m'hi esperaven a les set, no sé encara com m'ho vaig fer però a base de cops de volant i de desobeir el meu guia em vaig situar en una autopista que em va acabar dipositant a la de Manresa que buscava. La veu imperant del Geppetto protestava, es queixava, volia que reculés als paratges del Baix Llobregat. Jo, endavant sense fer-li cas, en una lluita a mort de tot o res. A l'autopista de Manresa em va voler expulsar per totes les sortides: Terrassa, Olesa, Montserrat. El dia abans, anant a Barcelona també amb cotxe, Catalunya Música emetia L'aprenent de bruixot. Vaig pensar que en aquell moment, amb el Geppetto enfollit, la pàgina musical hauria descrit la nostra situació. Vaig arribar vint minuts tard, mort de vergonya. En acabat, per curiositat vaig indicar al navegador el camí de casa. Quan vaig entrar a l'autopista, es va enfadar dient-me que optava per una ruta no desitjada. Vaig entendre el que vostès han endevinat fa estona: estava programat, sense jo voler-ho, per evitar autopistes de peatge. Els Geppetto sempre tenen raó, i no nosaltres. El meu, que em va fer anar com un ninot, es deu pensar que sóc un garrepa.