Opinió

opinió

Sils, per exemple

Josep Bota-Gibert, fill de Blanes, inspector d'ensenyament i catedràtic de llengua i literatura catalanes, va morir el dissabte 14 de febrer i amb ell se'n va anar –com va remarcar en l'acte d'acomiadament el seu amic Joaquim Vilar– “un lleó defensant els centres amb projectes innovadors i professorat implicat”. Aquest article ho ben demostra

Tothom sap coses, té habilitats o s'interessa per coses més enllà
d'on pertany

Quan, a un assessor i/o supervisor extern, alguns escèptics li demanen què és el que diferencia l'institut de Sils d'alguns altres instituts gironins ha de tenir una resposta ràpida, diàfana i, si és possible, contundent. La contesta, sense cap mena de dubte, ha de ser el currículum obert, formulat per tota la institució, i des de totes les disciplines. La idea té prou força i metàfora per encuriosir l'interpel·lant (algunes vegades passa).

A la xarxa, i en revistes especialitzades, s'hi pot trobar prou informació teòrica però, segurament, encara no hi ha prou informació organitzativa, indispensable a l'hora de formular-lo i, doncs, de construir-lo. Només d'arribar-hi, em vaig afegir a la causa. Em van convèncer l'organització acadèmica i la motivació, l'estímul d'alguns professors, que intentaven concretar un altre currículum. La motivació del professorat em va semblar important, però el que més em va convèncer va ser veure-la reflectida en els alumnes. Es tractava, em vaig explicar, de dues motivacions que es retroalimenten, que se solden l'una amb l'altra i generen un clima –també molt important– i estimulen més i millor l'aprenentatge d'acord amb les possibilitats de cadascú. És important ressaltar això perquè corre la brama, falsa, que a Sils aprova tot déu.

Organitzativament el currículum s'ha construït en tres blocs horaris: els àmbits, les habilitats i els projectes. Perquè s'entengui: els àmbits i les habilitats es corresponen amb les matèries instrumentals –les tres llengües i les matemàtiques– i els projectes, amb la resta del currículum (medi, música, EVP amb una forta presència de les disciplines instrumentals). En àmbits i habilitats, el centre ha obtingut avenços significatius en llengua catalana. El currículum de llengua catalana de 6 a 16 anys s'ha formulat en 10 graus, i cada alumne sap quin grau ha assolit de comprensió lectora, d'ortografia, de lèxic, de morfosintaxi i d'expressió escrita. D'aquesta manera un alumne pot estar en el grau 6 o 7 de comprensió lectora, però en el 4 d'ortografia, o en el 5 de morfosintaxi. Diguem de seguida que els graus entre l'1 i el 6 es correspondrien amb continguts de primària. Com el lector interessat haurà endevinat, la gran virtut de la divisió en graus és la possibilitat de reenganxar alumnes amb continguts de primària no assolits. D'aquesta manera és fàcil d'entendre que les classes d'habilitats siguin ben heterogènies, centrades en les necessitats individuals de cada alumne, on és fàcil veure si un alumne s'hi fa o no i si és capaç de progressar.

Per acabar de definir perfectament aquesta organització caldrà anar formulant progressivament els 10 graus en la resta de disciplines instrumentals, o una organització alternativa assimilable. L'ideal seria que cada any es definissin els 10 graus d'una matèria, que hi hagués un responsable i que aquesta feina figurés dins l'organització horària. Qualsevol altre sistema acaba essent voluntarista i pot eternitzar, diluir o enfonsar el procés. Si la gent de Sils –professors, alumnes i context– vol mantenir el projecte farà bé d'introduir aquesta tasca curricular en el marc horari.

Els projectes són una part transcendental d'aquest currículum obert que agrupa, diguem-ho així, la resta de matèries. La feina, que ha suposat un gran esforç per part del professorat, està enllestida i la praxi en línies generals és satisfactòria. La flexibilitat del professorat, que ha acceptat anar més enllà de la pròpia matèria, és elogiable, i, sens dubte, defineix el centre i el professorat que opta per quedar-s'hi. En aquest moment els projectes definits són 40 –10 per curs–, tots de medi natural i social, música i AVP. En el futur caldrà millorar aquests projectes integrant a fons els interessos dels alumnes. En aquest punt serà del tot imprescindible prioritzar i temporalitzar la feina grossa.

M'agradaria posar un exemple de com s'hi podrien introduir els interessos dels alumnes. Veia no fa gaire un documental sobre volcans en erupció, probablement produït per la BBC, no ho recordo amb certesa. Doncs bé, a partir d'aquest tema central, n'hi vaig veure tants altres (de geografia, de demografia, de transport, de motors, d'oceans...) d'adequats als interessos i possibilitats dels alumnes que em vaig veure a classe –digueu-me ingenu– estimulant l'alumnat en aquesta direcció, a trobar el seu tema, petit o gros, a partir del documental projectat. Coincideixo amb el centre que els projectes s'han de bastir a partir de les instrumentals; per això en algun moment i en algun altre centre he suggerit la possibilitat d'introduir l'expressió oral als projectes, d'acord amb les possibilitats dels alumnes. Així pot ser fàcil trobar un tema que interessi a qualsevol, per col·lateral que sigui. Després, en funció del tema i de les possibilitats de cadascú, es tractarà d'assignar-hi el seu temps perquè l'expliqui als altres.

Una altra vegada em va passar una cosa semblant veient un reportatge sobre un terratrèmol de Sant Francisco de 1906. Més recentment, veient un documental sobre el calamar gegant, vaig haver d'agafar la llibreta i prendre notes. No ho vaig poder evitar. I tot seguit vaig imaginar els alumnes fent una petita exposició d'un tema del seu interès, cadascú amb el seu temps concret. És evident que en un cas i en l'altre els reportatges i els documentals han estat pensats per atreure l'alumnat, per estimular-lo a partir dels seus propis centres d'interès. El que és realment difícil és arribar amb un documental a classe, projectar-lo, i després començar a veure què ha agradat, què podria treballar i explicar aquella noia tan interessada, aquell espavilat, i quin suport hauríem de donar als diferents tipus d'alumnes amb dificultats o poc dotats.

Definir els projectes i donar-hi forma suposa un gran esforç per part del professorat, normalment organitzat en matèries i departaments. Sovint, més enllà de cada disciplina, cal pensar que el professorat també té altres interessos. Tothom sap coses, té habilitats o s'interessa per coses més enllà del departament a què pertany. I res és impossible si al darrere hi ha ganes, estímul i motivació: doble motivació.

Servidor no va ser del grup La Font –que és a l'origen del projecte–, malgrat que ho pugui semblar. Potser en algun moment em va semblar que picaven alt, però he de dir amb franquesa que sóc dels que defenso aquests apòstols quan en sento parlar despectivament. Els detractors, que n'hi hagut i n'hi ha potser encara, diran que a Sils aprova tothom. A tots ells, jo els responc sense dubtar: els seus resultats no són diferents dels dels altres instituts. Però la gent de Sils té un avantatge gens menyspreable: la motivació.

D'aquesta manera la font –raoneu la metàfora– s'ha anat fent grossa, hi ha més brocs construïts –d'on han de beure els alumnes– però encara en falten, i ells prou que ho saben.

En aquest llarg procés, també s'hi han incorporat noves sensibilitats i velles sensateses. Però per sobre de tot m'ha semblat veure-hi una acció col·legiada i dúctil, capaç de superar els personalismes, que ha millorat una mica més el projecte: calen més idees, empenta i resolució al servei de la col·lectivitat, persones que concretin i vulgaritzin el que els inventors en algun moment del procés han pensat. Ara, quan acabo aquestes ratlles, a l'institut de Sils, hi veig joventut i ganes, un desig de millora (encara) i una esperança de futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.