Com es pot fer callar Wert?

Doncs mirin, aquesta vegada començaré pel final. Només hi ha una manera de fer callar el ministre Wert. I és fent que les eleccions del 27-S siguin efectivament plebiscitàries i que el sí guanyi d'una manera tan aclaparadora, en vots i en diputats, que no hi hagi cap altra interpretació possible. Si dues terceres parts del Parlament de Catalunya les ocupen formacions partidàries de l'estat propi, a mi em fa l'efecte que estarem prou legitimats per obeir al peu de la lletra la legislació catalana, que és el que hauríem de fer perquè és la que nosaltres hem decidit, encara que algú pugui interpretar que, per defecte, el que estem fent de facto és desobeir l'espanyola. Si no ho fem així, tenim mala peça al teler. Perquè no pararan. N'hi ha una altra, de manera de fer callar Wert. I és esperar que a final d'any en les eleccions espanyoles el PP perdi la majoria absoluta, i que després la resta de formacions polítiques compleixin el que han dit que farien, que és obligar el govern de Rajoy a fer marxa enrere amb la llei Wert a canvi, potser, de permetre'ls la investidura o vés a saber què. Però a mi aquesta no m'agrada. Fa flaire de peix al cove i no deixa de ser un pedaç. Un nou pedaç. I tots sabem que quan el pedaç cau el problema persisteix. I això és el que passarà. Com que el conflicte sobre el 25% de castellà a les escoles ha tornat a arribar quan ja som a la recta final del curs escolar (no deu ser cap casualitat, suposo, que cada any arribi en aquest moment del curs), ara la consellera Rigau només pot fer una cosa. I és arribar a final de curs fent ella algun pedaç i confiar que el problema es resoldrà abans de final d'any. O bé perquè el 27-S serà espectacular i ja no ens n'haurem de preocupar més, o bé perquè el PP perdrà la majoria absoluta a Madrid i d'alguna manera les coses començaran a canviar. Les dues solucions poden funcionar. Però no s'enganyin. De bona només n'hi ha una.