“Per millorar l'anglès cal incorporar-lo a la teva vida”

Encara no. Estem pensant fer-lo arribar a Ana Botella, Sergio Ramos i tots els que ens estan ajudant molt a vendre el llibre. A l'Estat espanyol, el nivell d'anglès és més baix que la resta d'Europa, i els polítics ses suposa que haurien de dominar tres o quatre idiomes.

Tot i que no conec el llibre, sí que conec, però, els llistats de traduccions literals. Són broma total i no s'aprèn gens d'anglès. Amb This Book is the Milk! volem anar més enllà a través de l'humor i les il·lustracions. El llibre té molt més contingut.

Hi ha moltes paraules, expressions, onomatopeies... Segur que aprens moltes paraules i no te n'oblides, i ho fem a partir de la curiositat. Estem envoltats de moltes referències: a internet, a la tele, a les botigues... Mots en anglès que saps i que no saps que els saps. Perquè aprendre un idioma no és aprendre només quatre paraules, el vocabulari, és aprendre'n la cultura, com pensen, els acudits...

Quan pensem en classes d'idiomes, ho associem a deures, a quelcom avorrit. El que volem ensenyar és que no ho ha de ser. Si estudies en anglès quelcom en què tens interès, t'enganxaràs no només al material, sinó a l'idioma. Molts pares em pregunten què han de fer. Per exemple, si els fills són fans dels dinosaures, doncs que vegin vídeos o llibres de dinosaures però en anglès. És cert que en una classe aprenem més perquè corregim errors, però per despertar l'interès, és ideal. Amb tots els recursos que hi ha a internet, no hi ha excusa per no aprendre anglès. A Youtube hi ha cançons amb les lletres; és magnífic per fer un karaoke amb amics mentre aprens el que diuen les cançons que t'agraden.

En principi, és per a tothom i és el que ens fan arribar els lectors. Inicialment, estava dissenyat per als que odien l'anglès, perquè entra de forma divertida i pot servir perquè t'hi reenganxis i t'apassioni o per als frikis del llenguatge.

Claríssim. Quan ho estàvem fent, ja vèiem que tenia un recorregut audiovisual.

S'han escurçat les diferències entre l'anglès britànic i l'americà. S'està creant l'anglès universal, que és el que parla un italià, un nòrdic... Però no hi ha cap substitut per a un professor que et guiï, perquè així és com mesures els teus progressos. Primer, has d'estar motivat, perquè si no, no en veus la necessitat i hi perds l'interès. L'anglès és com anar al gimnàs: cal constància i canviar la rutina per no avorrir-te; si no hi ha esforç, no veuràs els resultats. Però la forma d'enfocar-ho no ha de ser avorrit. Jo t'ensenyo l'estructura o la paraula, però l'has d'aplicar a la teva vida, has de personalitzar l'idioma, perquè al cap i a la fi són paraules, però som nosaltres els que li donem el valor. L'anglès ha de formar part de la teva vida, donar-li un ús pràctic.

Diuen que al llit s'aprèn millor [rialles]. A Nova York, una dona de 75 anys em va dir que parlava cinc idiomes i li vaig preguntar com els havia après; “al llit”, em va contestar. La meva xicota, sense voler, està millorant molt l'anglès.

Està molt basat en com aprenem la llengua materna, en el procés. De petit, primer escoltes, després, parles i finalment, escrius. En canvi, en anglès, t'han ensenyat a llegir, a escriure i, després, a parlar, quan l'important d'aprendre un idioma és comunicar-te verbalment. I Vaughan ho ha col·locat en l'ordre adequat. A vegades, els beneficis no han de ser professionals, aconseguir un càrrec, sinó la satisfacció en les petites coses: fer-te entendre i ser entès.