El poeta i periodista argentí Juan Gelman ha mort als 83 anys a Mèxic. “Ha mort tranquil, a casa seva, envoltat per la seva família, d'una malaltia que s'anomena síndrome de mielodisplasia” (disfunció de la medul·la òssia), ha explicat una font de la família.

Des que l'any 1956 va publicar el seu primer llibre Violín y otras cuestiones, Gelman va començar a ser conegut a Amèrica Llatina amb obres com El juego en el que andamos, Velorio del solo o Gotán. Durant la seva llarga trajectòria va guanyar nombrosos premis literaris, com ara els premis Nacional de Poesia a l'Argentina, Juan Rulfo (2000), Iberoamericano de Poesía Ramón López Velarde (2004), i Reina Sofía de Poesia. El 2007 va rebre el guardó més prestigiós en llengua castellana, el Cervantes. La seva obra es caracteritza per l'elevat grau de compromís social i contra les injustícies, potser per les experiències que li ha tocat viure.

Gelman, fill d'immigrants jueus ucraïnesos, va néixer a Buenos Aires el 1930. La seva biografia està marcada per la desaparició d'un dels seus fills, qui va ser torturat i assassinat per militars argentins durant la dictadura. A aquest dolorós episodi, cal afegir la desaparició de la seva néta, Macarena, descendent d'aquest fill mort. Gelman la va buscar durant 23 anys, fins que, al final, la va trobar a l'Uruguai, on vivia amb la família d'un policia que l'havia criat.

Es va exiliar el 1976 i va viure a Roma, Madrid, Managua, París, Nova York i Mèxic. Va combinar l'activitat política contra la dictadura amb feines per a la UNESCO. Els darrers anys, els ha passat a la ciutat de Mèxic.