“Em moro cada dia; així vius amb més serenitat”

Acostumat a desplaçar-me cada dia en moto per anar a la feina, em trobava amb accidents i pensava que un dia podria ser jo el que en tingués un. M'imaginava el dia després de la gent que m'estima. Perquè la mort és aquí, un dia ens tocarà a tots; no ho podem evitar. Aquesta por racional que podem tenir tots en algun moment em va empènyer a crear Heavenote .

Correcte. L'herència dels nostres avis eren fotos i caixes de papers; tot físic. La nostra herència és en diversos format digitals: doc, pdf, imatges JPG, vídeos AVI, i vés a saber on ho tens penjat: en el disc dur del teu ordinador amb una contrasenya o en un compte de Dropbox o a Google Drive, i en algun moment s'ha de gestionar aquest rastre digital; per estar preparats per a la mort també en el seu vessant 2.0.

Tots tenim la necessitat d'acomiadar-nos. Pot interessar a tothom i és una eina molt senzilla i fàcil. No només va destinada a grups en concret que per diferents raons estiguin més a prop de la mort. Per a la gent que estigui en un procés
de malaltia complicat pot ser que en aquells moments no tingui l'ànim d'explicar-se als seus amics i coneguts.

Exacte. Hi ha una dita que diu que si prepares la teva mort, vius amb més serenitat; en anglès hi afegeixen en pau amb la ment.

Una vegada que l'usuari està inscrit hi ha dos sistemes per comprovar si ha mort i enviar els missatges que hagi escrit. La primera és una autoverificació a través de correus electrònics. Es tria la periodicitat amb què es vol rebre el missatge i el temps que es necessita per respondre. Quan ja no es reben respostes de l'usuari és quan s'envien els missatges escrits i els fitxers adjunts a les persones seleccionades. En la segona verificació, l'usuari ha de donar un codi a una persona de confiança que serà l'encarregada d'introduir-lo en el web un cop es produeixi la defunció.

Sí, ara estem parlant i d'aquí a unes hores em moriré de forma virtual. Em solo morir cada dia per comprovar que Heavenote funciona correctament.

[Rialles] Als amics que els comentava la idea de posar en marxa aquest web, tots em contestaven: “Quin mal rotllo!” En l'entorn anglès toquen fusta i a Nàpols fem una altra cosa que no sé si és gaire correcte que t'ho comenti: bé, quan per exemple la gent veu un gat negre passant pel carrer, es toca els ous.

La tradició napolitana de fa segles és aquesta, doncs. Però bé, tornant als amics que em comentaven això del mal rotllo, quan han viscut una situació de perill, s'ho han replantejat. L'altre dia un company, per exemple, va fer una immersió i va tenir un problema amb l'aire, i en aquell instant va pensar que tant de bo hagués deixat missatge al Heavenote. Tinc la sensació que molts em diuen que ho veuen com una ximpleria i després quan arriben a casa s'hi inscriuen. Jo no veig cap dels missatges, tot és secret. L'aplicació neix perquè volia abordar les emocions i les necessitats humanes.

I no tots som milionaris per deixar herències de cases o diners al banc, però en canvi tots som humans i tenim emocions i sensacions. I a tots ens pot interessar. Fins i tot l'opció d'afegir-hi un videomissatge, que té un potencial comunicatiu i emocional impressionant.

Quan vaig idear aquesta eina que pogués ser utilitzada per tothom vaig pensar des dels colors fins als noms. Hauria pogut escollir termes d'una religió, com ara àngel, però els jueus no en tenen. I el cel està universalment reconegut com el més enllà. Els països on més estem creixent són els sud-americans.