El pintor que va captar l'ànima del Magrib
Va ser un dels artistes més reconeguts i cotitzats al segle XIX (pels seus quadres li pagaven el que avui serien uns 300.000 euros) i un dels pintors orientalistes cabdals en l'àmbit internacional. Però Josep Tapiró (Reus, 1836-Tànger, 1913) “va caure en l'oblit, per raons diverses”, segons l'historiador de l'art Jordi À. Carbonell. I ara, quan fa un segle de la seva mort, la seva ciutat natal i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) volen fer-li “justícia”, amb tres grans exposicions.
La primera, que es va inaugurar dijous al Museu de Reus, és la gran antològica de Tapiró, que aplega una cinquantena d'obres, des de la seva etapa de formació fins a les aquarel·les que va pintar al nord d'Àfrica, on va viure els darrers quaranta anys de la seva vida. També s'hi exposen documents i objectes personals, com la màscara funerària i la reproducció d'una mà de l'artista. La segona es podrà veure al mateix museu reusenc del 9 d'abril al 31 de maig, i se centrarà en l'etapa de Tapiró a Roma, on també va viure i va compartir anys de formació amb el seu gran amic, també reusenc i també pintor orientalista, Marià Fortuny. I el 16 d'abril el MNAC dedicarà la tercera exposició a la seva vessant orientalista, al Tapiró que va reflectir amb els seus pinzells “la diversitat humana de Tànger, amb una tècnica i un virtuosisme magistral”, segons Carbonell, que és el comissari de tots tres muntatges. Ell també coordina el simposi internacional sobre l'artista que s'organitzarà al maig a Reus i a Barcelona, i el catàleg que s'editarà sobre l'artista.
Tapiró no pintava harems ni escenes exòtiques del Magrib. El seu pinzell, sempre amarat d'aquarel·la, captava “el món islàmic de debò”: retrats de núvies, figures de camperols, escenes costumistes i festes tradicionals. En són bons exemples els quadres Núvia berber, Retrat de noia tangerina o Bellesa de Tànger, unes obres que reprodueixen fidelment els vestuaris i els costums del món musulmà: són “el millor testimoni visual del Tànger precolonial”, segons el comissari. Com ho és el quadre Festa dels Isawa: quan el va pintar, també a Tànger, el diari anglès The Times li va dedicar una plana sencera, arribant a considerar Tapiró un pintor superior al francès Eugène Delacroix, que també va quedar enlluernat per l'ambient i el paisatge del nord d'Àfrica.
Al mercat anglès
Que The Times li dediqués planes no era estrany. L'artista, que va conèixer aviat l'èxit, comercialitzava una part important de la seva obra al mercat anglosaxó: “Les seves aquarel·les van triomfar a Anglaterra i va arribar a ser un dels artistes més importants i reconeguts de l'àmbit europeu”, segons Carbonell. L'ostracisme posterior és a causa, entre altres raons, que va estar allunyat de Catalunya durant més de quaranta anys i que la seva obra va quedar “dispersada per mig món” –els organitzadors de les exposicions han hagut de fer una intensa feina de recerca, ja que la major part es troba en mans de col·leccionistes privats. I, finalment, perquè Tapiró va quedar a l'ombra de Marià Fortuny, el gran pintor orientalista, amb qui va compartir formació a Reus i a Roma, i a qui va acompanyar en el seu primer viatge a Tànger, l'any 1871. Un petit exemple de la seva complicitat es veu a l'exposició del Museu de Reus, on s'hi exposen, costat per costat, una obra de Tapiró i una altra de Fortuny, totes dues amb la representació del mateix personatge, un cardenal, que els dos artistes van pintar davant del mateix model. “Compartien models i temàtiques, però cadascú ho feia a la seva manera”, puntualitza Carbonell. Per ell, cal “vindicar Tapiró, i aconseguir “que ocupi el lloc que li pertoca als annals de la història de l'art”.
Una part de les obres que ara s'exposen a Reus es traslladaran a l'abril al MNAC.
L'adquisició del MNAC
Una de les peces que inclourà el MNAC és El santó Darcaguy, un quadre que el museu acaba de comprar a un marxant de Barcelona per 90.000 euros, una part dels diners que va ingressar amb el lloguer de la Sala Oval per a la boda índia dels Mittal (un total de 205.500 euros). En aquests moments la peça es troba en procés de restauració. La mostra es completarà amb peces del Museo del Prado i de col·leccionistes i d'institucions de Nova York o Dakar, entre d'altres. “Les exposicions es complementen: qui vulgui conèixer l'etapa de pintor a Roma haurà d'anar a Reus, i per redescobrir la de Tànger, a Barcelona”, apunta Anna Figueras, directora del Museu de Reus.