El CJC indica a l'AVL que la denominació normativa del valencià és la de l'Estatut
L'ens consultiu dictamina que la definició del Diccionari no “s'acomoda” ni a l'Estatut ni a la llei de la seua creació
“L'idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, proclamació que ha de servir com a paràmetre normatiu i definitori del vocable 'valencià'”
El Consell Jurídic Consultiu (CJC) conclou que la definició de valencià del Diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) “no s'acomoda” a l'Estatut i la Llei de Creació de l'AVL, segons les conclusions del dictamen a les quals ha tingut accés l'ACN. En qualitat d'institució pública, l'AVL s'ha de sotmetre a la Constitució, l'Estatut i la Llei de creació, exercint les funcions que aquesta llei li encomana com ara “vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la denominació i entitat”. El dictamen afig que l'Estatut diu que “l'idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”, proclamació que ha de servir “com a paràmetre normatiu i definitori del vocable 'valencià'”.
El CJC afirma també que, atesos els paràmetres jurídics prescrits, “el valencià és el que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua diga que és, en exercici de la seua funció de determinar la normativa oficial del valencià en els seus aspectes gramaticals, sintàctics, fonètics, ortogràfics, lèxics i tots els altres que siguen necessaris per al correcte ús de la llengua (article 7.a )”.
El CJC respon així a la sol·licitud de dictamen efectuada per la Conselleria de Cultura després de la definició del Diccionari publicat per l'AVL, on s'estableix que la llengua que es parla al País Valencià és equiparable al “català”. El govern de Fabra, molt crític amb la definició, havia sol·licitat dictamen per conéixer si aquesta s'ajusta a l'Estatut. El Diccionari que ha aprovat l'AVL defineix valencià com a “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”.
90.000 vocables
L'Acadèmia va aprovar el passat dia 31 de gener el Diccionari després de 12 anys de treballs i debats. El nou diccionari compta amb 93.349 entrades i, segons la nota de premsa que l'AVL va emetre, “aborda amb normalitat la nostra realitat lingüística per a superar els conflictes onomàstics”. En aquest sentit, l'AVL accepta la denominació “llengua valenciana” com la manera tradicional d'expressar respecte a la tradició onomàstica però assenyala que és “compatible amb altres denominacions”.
De la mateixa manera, reconeix la unitat de la llengua sense que aquest fet comporte cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre.“Esta obra naix amb l'objectiu de ser filològicament i sociològicament acceptable per la major part possible de valencians”, assenyalava la institució. Amb l'aprovació del Diccionari normatiu valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua considerava la jornada com “un dia històric per a la nostra llengua i per a la cultura del poble valencià” i afig que “la data del 31 de gener del 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d'identitat més emotiu i potent d'un poble”.
Crítiques i ajornament
Després de l'anunci de la seua aprovació, dirigents del PP valencià com el conseller de Governació, Serafín Castellano, van criticar durament l'AVL assenyalant que la institució es trobava allunyada de la societat i que equiparar valencià i català feia que l'AVL perdés tot el seu sentit. També el vicesíndic del PP a les Corts Valencianes, Rafael Maluenda, va qualificar de “vergonya” i de “menyspreu” aquestes definicions i el síndic del PP al parlament valencià, Jorge Bellver, va carregar contra la institució.
L'AVL va ajornar la publicació al web del nou diccionari adduint “problemes tècnics”. Dos dies després del previst la institució va publicar el nou Diccionari amb la definició de valencià rebutjada pel govern de Fabra, però amb l'advertiment que la definició es trobava pendent d'un dictamen del CJC, encarregat aquell dia per la Conselleria de Cultura.
Jurisprudència
L'advocat Moisès Vizcaino va presentar dijous passat per registre al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom català per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino va sol·licitar al CJC que tinga presents aquestes sentències a efectes de jurisprudència en el seu dictamen. El document recull sentències des de 1997 fins a 2013 de diverses instàncies des del Constitucional fins al Suprem i el TSJ valencià. Aquest dimarts, el mateix Vizcaino, acompanyat del secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, i del filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve, van presentar al CJC nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l'equiparació de la denominació valencià i català. Entre els documents aportats, hi ha un diccionari editat l'any 1995 amb l'aval de la Generalitat valenciana i que defineix el valencià com a “varietat de la llengua catalana”.
Igualment, i entre altres documents, es va aportar una prova que mostra que l'any 2006 la mateixa Generalitat valenciana va defendre davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana així com les definicions de totes les acadèmies de la llengua de l'Estat espanyol, entre elles la Reial Acadèmia Espanyola, que accepten la unitat de la llengua catalana en les definicions de valencià.