cultura

Adéu a ‘la Nena'

El món de la cultura plora la mort de la intel·lectual Anna Maria Moix

“Va ser una veu literària intel·ligent, reflexiva i tranquil·la”, diu Mascarell

Els seus amics encara li deien la Nena, i és que era la germana petita de l'escriptor Terenci Moix, que li portava cinc anys. També escriptora, poeta, editora i traductora, Anna Maria Moix i Meseguer va morir divendres al vespre als 66 anys d'edat, víctima d'un càncer. La capella ardent s'obrirà al públic al Tanatori de les Corts avui al migdia, i el funeral se celebrarà demà al migdia. Intel·lectual polifacètica va ser una de les figures de la Gauche Divine, ambient en el qual es va relacionar amb Esther Tusquets, Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, entre d'altres.

La seva entrada en el món de la literatura –que sempre va conrear en castellà– va ser fulgurant. Val a dir que va ser l'única dona que Josep Maria Castellet va recollir a la famosa antologia Nueve novísimos poetas españoles de 1970, al costat de Pere Gimferrer i Félix de Azúa, entre d'altres.

En cinc anys (del 1969 al 1973), va publicar tres poemaris, Baladas del dulce Jim, Call me stone i No time for flowers; dues novel·les, Julia i Walter ¿por qué te fuiste?, i el llibre de relats Ese chico pelirrojo a quien veo cada día. A banda, també va fer algunes incursions en el món de la literatura juvenil. Després, però, va estar una dècada sense publicar gairebé res.

Anna Maria Moix va dur a terme una tasca com a traductora, bàsicament del francès (Aragon, Samuel Beckett, Marguerite Duras, Amélie Nothomb, Françoise Sagan...), i també va fer feina en el món editorial a Plaza & Janés i posteriorment al segell Bruguera. El 1985 i el 1995 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per Las virtudes peligrosas i Vals negro, respectivament. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L'intel·lectual es va implicar darrerament en l'actualitat política i social, i va publicar, el 2011, Manifiesto personal en el qual exhortava els polítics a recuperar el poder davant del món financer. L'octubre del 2012 va signar un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra de la independència de Catalunya.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la recordava ahir com “una veu literària intel·ligent, reflexiva, tranquil·la, poètica i avantguardista”, mentre que Maruja Torres va escriure al seu blog: “Va ser lúcida, va ser clara, va ser rebel fins al final.”

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]