Diumenge, dinar campestre a Tiana amb una colla d'amics i amigues. Feia fred, però els catalans costaners, convençuts de viure al rovell de l'ou del país i del món, no volem mai que sigui dit que en faci al nostre hàbitat.

Tiana és un poble interior del Maresme que fa moltes pujades i baixades i que a simple vista sembla que no hagi de permetre el passeig. Quan arribes al cim urbà, on se situen l'ajuntament i altres serveis, l'horitzontalitat s'imposa i s'hi veu molta vida. Diumenge semblava que tothom del poble hagués sortit a celebrar un sol que si no era encara de primavera en tenia la inclinació. Vaig veure unes moreres poncellades. Dels ametllers, no cal parlar-ne. Al Maresme floreixen molt aviat, en ple hivern, i al mes de març han deixat de ser una sorpresa o un punt d'inspiració lírica.

Els pobles del Maresme estan duplicats: hi ha els “de munt” o “de dalt” (Arenys de Munt, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt) i els de baix o, amb més precisió, “de mar”. Els més arcaics són els de muntanya. Els de baix es van formar quan els pirates es van retirar de la seva activitat i el mar va ser segur per a la pesca i la vida. El poble costaner de Montgat té els seus orígens a Tiana. Podríem dir, si s'hagués seguit la nomenclatura pròpia de la comarca, que Montgat és “Tiana de Mar”. Els pobles d'una banda i l'altra de vegades estan renyits i fins i tot molt renyits, però Tiana i Montgat van firmar fa poc un armistici: els veïns de Tiana que agafen el tren per desplaçar-se a Barcelona poden aparcar el cotxe gratis prop de l'estació de Montgat i, a canvi, els de Montgat poden utilitzar la piscina municipal de Tiana.

Tiana és un balcó amb vistes sobre la immensa conurbació formada per Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Una de les zones més intensament poblades de Catalunya. Els que més s'hi aboquen són els monjos de la cartoixa de Montalegre, que han fet vot de no parlar. En silenci escolten tot el brogit del món, els cotxes de l'autopista i la xerrameca que puja.

Els germans Josep i Carles Cuní, l'Enric Canals, la Mireia Rourera, la Gemma Liñán, l'Abel Queralt, en Toni Rovira, en Francesc Granell, en Josep M. Torrent que hi viu... Tots periodistes, i tots de Tiana. La proporció és immensa. Què ho fa? Podent triar el silenci van optar per la paraula i l'ordenació del garbuix. En Francesc Romeu, periodista i capellà, també és de Tiana. No ha fet vot de silenci però com a confessor ha de callar moltes coses. També en diu de fresques. Un dia li vaig dir que era la síntesi del seu poble.