En una deliciosa pintura d'Antoni Viladomat es veu una dona en primer pla amb un ventall pintat amb gran delicadesa. La pintura, Dona amb ventall, potser l'exemple més exquisit del Viladomat profà, s'ha inclòs en el conjunt d'obres del creador que s'exposen des d'ahir al Museu d'Art de Girona en la mostra Viladomat, l'home, l'artista, l'obra.

El ventall s'ha pres com a motiu en el cartell i el fullet (precisament en forma de ventall) de les cinc mostres del pintor que ahir es van desplegar també com un ventall en quatre ciutats catalanes: Girona, Lleida, Mataró i Barcelona. Un fullet que va resultar ahir al matí molt útil per alleugerir la calor que van experimentar els assistents en la inauguració central de les cinc mostres, al Museu d'Art de Girona.

Un desplegament pel territori tan complet d'una exposició no és gaire freqüent. La inauguració de la mostra a cinc bandes es va concentrar ahir al matí a Girona, sota la presidència del president de la Generalitat, Artur Mas, que va fer la visita de la mostra acompanyat del bisbe de Girona, Francesc Pardo; l'alcalde Carles Puigdemont; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari del Tricentenari, Miquel Calzada, i el comissari de l'exposició, Francesc Miralpeix.

Herois culturals

Abans de la visita, Mas va voler remarcar la figura d'Antoni Viladomat com un paradigma de la recuperació cultural del país després de la desfeta del 1714. “Quan tractem dels fets que commemorem en el Tricentenari es parla molt de com Catalunya va resistir heroicament, de com es van perdre institucions, drets i llibertats. De com ens van abandonar els aliats europeus, que esperem que això no tingui lectures de present ni de futur –va dir Mas–. Però, en canvi, no parlem tant del que va passar amb la cultura.”

Segons el president, si Catalunya, al llarg dels últims tres segles, ha pogut resistir, “quan tenia tots els números per desaparèixer”, és gràcies a “la seva base cultural sòlida”.“Si ens comportem de manera pacífica és perquè la nostra actitud té un pòsit cultural.”

Cultura de país

D'altra banda, l'alcalde Carles Puigdemont es va congratular del “fet extraordinari” que suposa l'obertura simultània d'una exposició repartida en cinc seus arreu del territori. “Cada seu retroalimenta l'altra. És una cultura nacional en termes de país, no en termes de centralisme. Girona té moltes ganes de participar en aquesta manera de fer cultura”, va afirmar Carles Puigdemont. El bisbe Francesc Pardo, en canvi, va remarcar la importància de l'exposició de Viladomat, “un pintor que va saber harmonitzar la proposta cristiana amb l'art”.

L'exposició de Girona se centra en la dimensió humana de l'artista, així com en la seva fortuna crítica. Una de les principals novetats de l'exposició és l'autoretrat descobert al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que desvela el que, per Francesc Miralpeix, és l'autèntic rostre de Viladomat. El quadre està molt malmès perquè es va cremar durant la guerra del Francès però ha estat sotmès “a un procés d'intervenció quirúrgica pel taller de restauració del MNAC”. El rostre de l'artista, que va ser dibuixat pel seu fill Josep, reapareix en un quadre del segle XIX d'Antoni Caba, que també s'ha inclòs en l'exposició gironina. El diàleg entre l'autoretrat i l'obra de Caba demostra que es tracta de la mateixa persona que va dibuixar el fill de l'artista.

L'altra novetat de la mostra és l'exposició d'una altra troballa: el penó del capítol de la catedral de Girona, recentment localitzat. És una tela pintada a dues cares amb la Verge i el Nen i un sant que podria ser sant Narcís.

Les cinc exposicions estan obertes des d'ahir, a més del Museu d'Art de Girona, al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, al Museu de Mataró, al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (que inclou el conjunt dels Dolors) i al MNAC, a Barcelona (només dibuixos).