Està en terra de ningú, és un enclavament militar enmig d'una ciutat, de fet, en una zona ben a prop del centre, però que de fet no forma part de Figueres. Durant anys va estar fins i tot restringit als civils i era exclusiu d'ús militar. Ara és com una urbanització privada, i aviat passarà a ser part de la ciutat. El sector de “les cases dels americans”, també conegut com “el barri de l'aviació” de Figueres, pertany al Ministeri de Defensa i es considera un veïnat al marge de la trama urbana de la ciutat. Això provoca, segons han explicat alguns veïns, que no hi arribin molts serveis. “Aquí no ens duen el correu, ens recullen la brossa, això sí, però si truques a la Guàrdia Urbana aquí no actua, perquè això no és Figueres, ni rebem el programa de les Fires de la Santa Creu, per exemple”, relata Miguel, un exmilitar de la base del Pení, i que ara està jubilat.

Miguel, casat, amb dos fills i amb dos néts, fa des dels anys setanta que viu a “les cases dels americans”, que es van construir als anys cinquanta i que s'anomenen així perquè es van fer per als americans que venien a treballar a la base aèria del Pení, entre Cadaqués i Roses. La base militar es va construir en anys de la guerra freda, després d'un acord entre l'Espanya franquista i l'administració nord-americana. Els militars de l'exèrcit dels Estats Units van deixar Figuers als anys seixanta i van tornar al seu país. Tot i això, Josep Maria Bernis Mach, que va ser cronista de la ciutat, deia en un article el 2010 que, si bé la majoria de militars americans havien arribat a Figueres amb les famílies, mitja dotzena es van casar amb noies de la ciutat.

De fet, la urbanització es va acabar fent als peus del castell de Sant Ferran però inicialment s'havia de situar a Roses per estar més a prop de la base del Pení, recorda Miguel, veí del sector. “Són cases típiques de les bases americanes, si vas a les Filipines pots trobar cases igual que aquestes”, afegeix.

Un cop els nord-americans van haver marxat, les cases van ser ocupades per militars espanyols, la majoria de l'exèrcit de l'aire. De fet, encara ara els veïns de la urbanització són militars –en actiu o jubilats–. Hi ha al voltant d'unes vuitanta famílies que hi resideixen. S'hi estan de lloguer i paguen un preu reduït a l'exèrcit. Entre 150 i 170 euros al mes. La majoria dels habitatges són de tres habitacions, tot i que n'hi ha dos que tenen quatre estances –les dels caps– i d'altres que en tenen dues.

Ara aquestes famílies poden aspirar a tenir les cases en propietat, quan s'acabi d'aprovar la modificació del pla general. Alguns veïns no són gaire optimistes, ja que la tramitació fa anys que dura. En tot cas, els veïns estan interessats que s'acabi d'aprovar. D'una banda, per poder gaudir dels serveis als quals ara no tenen dret (correu, seguretat, neteja...). I d'una altra, perquè llavors podran fer efectiva la compra de les propietats. En principi, les famílies que hi viuen tenen prioritat de compra, i després personal de l'exèrcit. Les podran adquirir amb un descompte d'entre el 30% i el 40% del preu.