Prim, el mite renovat

Plaça de Prim, passeig de Prim, escola General Prim..., el cognom d'un dels més importants fills il·lustres de Reus, Joan Prim i Prats, és ben present avui dia en el nomenclàtor de la seva ciutat i ocupa alhora un espai central al lloc de màxima representació institucional, la sala de plens, on hi ha un majestuós retrat a l'indret que moltes poblacions reserven per a imatges del president de la Generalitat o del rei.

De la pervivència en l'imaginari col·lectiu local d'aquest fill il·lustre de Reus, en parla que la seva figura continuï tenint un important poder de convocatòria. Ho demostra que 9.000 reusencs visitessin les seves despulles el cap de setmana passat al Palau Municipal abans que la mòmia del militar i el renovat mausoleu dissenyat al seu dia per l'artista Plácido Zuloaga retornin al cementiri de la ciutat, on descansaven des del 1971, quan van ser traslladats des del panteó d'Homes Il·lustres de Madrid.

Sense cap mena de dubte, una part d'aquest nou protagonisme ciutadà del general i polític reusenc que va derrocar la reina Isabel II el 1868 és fruit de l'organització dels actes de l'Any Prim, impulsat des del govern municipal (CiU i el PP) per commemorar el 200 aniversari del seu naixement, que s'escau enguany. Tot i que una part del programa ha contribuït a reconèixer el seu paper en la convulsa història espanyola del segle XIX i en la divulgació de la seva polièdrica figura, l'Any Prim ha destacat especialment pel sainet mediàtic desencadenat a partir de l'encàrrec a la Universitat Camilo José Cela de l'estudi de les seves despulles. Aquest va concloure que Prim havia mort assassinat, no a conseqüència de les ferides de l'atemptat que va patir, sinó escanyat a llaç, com ho demostrarien les marques que la mòmia té al coll. Aquesta conclusió va destapar la caixa dels trons entre la universitat i els responsables municipals, polèmica que va capitalitzar el periodista José Pérez Abellán.

Superat aquest mal tràngol inicial i reconduïts els actes de l'Any Prim, aquest dissabte està previst que les despulles del general retornin al cementiri de Reus, d'on van sortir pel seu estudi. El nou espai on s'ubicarà el mausoleu ha estat condicionat expressament per evitar la degradació que havia patit al seu anterior emplaçament exterior al mateix cementiri. Des de demà, el panteó s'instal·larà en una sala de setanta metres quadrats al vestíbul del cementiri. A més, l'espai inclou una zona central rebaixada trenta centímetres per tal de donar protagonisme al mausoleu.

La intervenció del Centre de Restauració de Béns Mobles, que ha restaurat el mausoleu, ha suposat deu mesos de treball, amb un equip de quatre conservadors restauradors. També s'ha fet una intervenció al taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins el mausoleu i que contenia el taüt de plom.

Els 80.942,30 euros del cost de la intervenció s'han repartit entre la Diputació de Tarragona, que n'ha assumit el 70%, i la Generalitat de Catalunya, que a través del Centre de Restauració de Béns Mobles ha pagat el 30% restant.