La Mina, una transformació pendent

La passejada de les autoritats franquistes encapçalades pel ministre d'Habitatge, Luis Rodríguez de Miguel, ara fa quaranta anys, representava la benedicció del règim al polígon de la Mina, un barri que s'havia començat a aixecar a finals de la dècada dels seixanta i que d'aquesta manera s'inaugurava de forma oficial. Era la resposta del moment a la necessitat de netejar de barraques diversos barris de Barcelona. Als seus habitants se'ls va confinar en aquest nou veïnat de Sant Adrià de Besòs, aixecat a base de mòduls de formigó prefabricat, el que més endavant es coneixeria com a barraquisme vertical. D'aquesta manera, Sant Adrià va doblar la seva població en pocs anys i la Mina es va convertir en l'habitació dels mals endreços, on Barcelona hi abocava tot allò que volia treure's del damunt.

Els anys 70 van estar marcats per tot un seguit de reivindicacions veïnals per aconseguir millores en un barri amb equipaments i serveis molt deficients, tal i com explica Josep Maria Monferrer, portaveu de la plataforma d'entitats de la Mina i mestre vinculat al barri des de fa quaranta anys. “Els anys 80, malauradament, van ser els de l'entrada de la droga al barri, mentre que a la dècada dels 90 es va ignorar la Mina, tot i la proximitat d'algunes obres vinculades als Jocs Olímpics a Barcelona”, afegeix Monferrer. A principi de segle XXI, amb l'anunci de la celebració del Fòrum de les Cultures, es planteja la necessitat d'abordar la transformació integral del barri. “Per evitar que les obres que s'hi havien de fer es poguessin utilitzar políticament, es crea el Consorci de la Mina”, explica l' alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau. Des de la seva posada en marxa l'any 2000, s'han aconseguit moltes millores però la plataforma d'entitats de la Mina manté el to crític.

Reptes socials

Una de les grans demandes fa referència a la participació: “No es pot fer una transformació social d'un barri sense el protagonisme participatiu dels veïns”, diu el portaveu de la plataforma, que situa en el terreny social el gran repte que encara ha d'afrontar el barri. “Calen més eines per situar la gent en el mercat de treball. Els cursos que es fan no funcionen perquè la majoria dels veïns que els fan, tret d'alguna excepció, segueix sense feina”.

Habitatge pendent

Les entitats de la Mina admeten que en els darrers anys s'han invertit molts diners al barri i que s'han dignificat molts espais. Equipaments com la biblioteca del barri n'és un exemple. També hi ha arribat el tramvia, que travessa el barri per la nova columna vertebral: la Rambla de la Mina. L'objectiu d'aconseguir un canvi de la població i generar noves dinàmiques alternant les promocions d'habitatge públic amb pisos del mercat lliure no ha reeixit. L'arribada de la crisi va estroncar la venda de solars i de les vuit promocions privades que s'havien d'aixecar només se n'han fet tres. Ara el barri mira endavant i el lema de la Mina, dissenyat per l'associació de veïns però ara adoptat per la plataforma d'entitats, és més vigent que mai: “Lluitem per la nostra dignitat”.