Ni un any després d'haver activat el controvertit pagament per poder entrar al parc Güell, els números encaixen amb les previsions de l'Ajuntament de Barcelona. En els poc més de set mesos que van des de l'entrada en vigor de l'accés regulat a la zona monumental del parc, el 25 d'octubre passat, fins a finals de maig, han passat pel recinte 1.303.957 visitants. I, segons els càlculs del consistori, abans el parc rebia entre 8 i 9 milions de visitants anuals, el que dóna idea del nivell de descompressió que ha suposat el filtre del pagament.

Una descompressió superior fins i tot a l'esperada. Perquè els 970.114 visitants que han trepitjat la zona monumental en els cinc primers mesos del 2014 suposen en realitat un 65,4% de la capacitat màxima del recinte fixada per l'Ajuntament, que amb l'entrada en vigor del pagament va establir en 900 el topall de visitants per hora: 800 de pagament i 100 més d'inscrits prèviament al registre de visitants Gaudir+BCN, que permet l'accés gratuït als barcelonins. El gruix dels visitants, de fet, l'integren un 65% dels que van treure una entrada general, sigui per internet o a la taquilla del parc, als quals cal sumar un altre 20,9% de provinents de grups organitzats que havien contractat la visita mitjançant agències majoristes de viatges.

Un altre 6,9% hi han accedit amb tarifes reduïdes, entre majors de 65 anys, nens de 7 a 12 anys, titulars de la targeta rosa reduïda o persones que presentaven una entrada del Museu d'Història, que inclou també la visita al parc Güell.

Hi ha un 7,2% que hi han entrat de manera gratuïta o bé perquè formaven part del registre o perquè provenen del programa de visites escolars: de l'octubre al juny, han passat per la zona monumental 1.502 escoles, que han aportat 65.104 visitants. D'aquestes, 1.309 ho han fet gratis, i 193, a través de visites guiades i pagades, en grups d'un màxim de 30 persones. També hi entren gratis els veïns de l'entorn del parc, els menors de 6 anys, els titulars de la targeta rosa o els discapacitats (els acompanyants dels quals també tenen descompte).

L'Ajuntament es va fixar com a objectiu pecuniari ingressar un milió anual amb les entrades, que hauria de revertir en el manteniment del parc i els seus entorns –i només les reformes necessàries per activar el pagament van costar 3 milions d'euros–. Ni l'Ajuntament ni Barcelona de Serveis Municipals (BSM), l'empresa pública que gestiona el recinte, volen fer encara balanços ni traduir dineràriament els fluxos de visitants, però, fins i tot si aquests es mantinguessin tot l'any al voltant dels dos terços de la capacitat, com fins ara, i tenint en compte l'escala de preus –que oscil·len entre els 4,9 euros del bitllet amb tarifa reduïda tret per internet i els 8 del bitllet general tret en taquilla–, el milió anual fixat com a horitzó s'assoliria amb escreix.

No és, però, l'objectiu econòmic el principal, recorden fonts de BSM, sinó el del ”filtratge” per revertir la situació de col·lapse en què estava l'espai. “L'èxit és que s'hagi ordenat l'entorn”. El topall de 900 visitants/hora equival a un màxim d'entre 2 i 3 milions anuals, la qual cosa suposa una reducció de dos terços respecte de la situació anterior, quan en ple estiu es podien arribar a assolir pics de 30.000 visitants diaris. Que fins ara les visites quedin lluny de la capacitat màxima establerta es considera una bona notícia en el si de l'empresa municipal, ja que indica que “hi ha marge per absorbir la demanda, tot i que creixi”, com s'espera que passi aquest estiu.

El contrapunt l'ofereix la plataforma veïnal Defensem el Park Güell, que sempre ha estat crítica amb el tancament de la zona monumental i que en el balanç que va emetre del primer mig any de funcionament de les taquilles ja considerava la situació actual “lamentable”. La plataforma denuncia que el tancament de la zona monumental “ha provocat la intensificació d'activitats informals a les zones perifèriques que es nodreixen, val a dir, de la major presència de visitants que pul·lulen ociosos per aquestes zones en espera que els toqui el torn”.

En tot cas, és ara, passats nou mesos de rodatge i amb l'arribada de l'estiu, quan el sistema afronta la prova del nou de la temporada alta.