Preparats per la catàstrofe

Està la ciutat de Girona preparada per gestionar una gran catàstrofe amb un gran nombre de víctimes? Aquesta és la pregunta que es feia Laia Nogué, tècnica superior en anatomia patològica i psicologia, que forma part del personal d'administració i serveis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, dins el servei de donació del cos a la ciència. Nogué va cursar fins al juny del 2013 un postgrau de medicina forense, identificació de cadàvers i actuació en grans catàstrofes: “Durant els curs venien metges forenses que han actuat en catàstrofes com el tsunami del sud-est asiàtic el 2004, l'accident aeri d'un avió de Spanair a Barajas, el 2008, amb 154 víctimes mortals, o l'atemptat de l'11-M a Madrid.” Arran d'aquestes conferències, l'estudiant gironina va tenir la inquietud d'esbrinar si Girona (amb trànsit ferroviari, un aeroport a prop, a Vilobí, eixos viaris concorreguts com l'AP-7, o ports amb cada cop més trànsit de passatgers, com Palamós o Roses) tenia capacitat per gestionar una catàstrofe d'aquestes característiques. I el cas és que no existia un estudi que calibrés quins serien els espais més idonis per situar els cossos i les restes mortals, fer-ne la identificació i atendre els familiars dels difunts o desapareguts, i saber si serien adients per aquestes tasques, i va decidir fer-lo com a treball final del postgrau: “Vaig parlar amb els equips d'actuació que intervendrien: Protecció Civil, els Bombers, els Mossos d'Esquadra, la policia local, el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), la policia científica, l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), el grup Mèmora i algun dels laboratoris d'ADN que hi ha al Parc Científic de la UdG que podrien fer identificacions si n'hi hagués la necessitat.” Nogué va recollir les dades dels recursos que tenen aquests serveis i quines són les seves labors i quines les seves necessitats en cas d'una gran catàstrofe. La conclusió de l'estudi és que Girona estaria materialment capacitada per gestionar una crisi d'aquest tipus, tot i que, admet l'autora, “sempre hi ha imprevistos, els serveis se solen veure desbordats en alguns moments i caldria ajuda” de fora de la demarcació.

Pel que fa als espais que podrien rebre els cossos i restes mortals, proposa en primer lloc el Palau Firal: “Té bones condicions amb una superfície de 9.000 m², és lluminós, refrigerat i molt proper al palau de justícia.” L'argument de la proximitat amb els nous jutjats té un sentit: “ Es podria habilitar com a punt d'administració i acollida dels familiars.” Proposa la planta baixa com a zona de premsa, la primera planta com a zona de recollida de dades i la tercera planta com a sala d'atenció psicològica i psiquiàtrica per rebre les famílies. Nogué té en compte que el Palau Firal s'hi fan sovint activitats i que, per tant, hi ha la possibilitat que estigués ple d'estands o que hi hagués alguna altra fira. En aquest cas, pensa que el lloc més adient estaria just a l'altra banda del Ter, al pavelló de Fontajau: “Continua sent proper al palau de justícia, i té capacitat per a uns 5.500 espectadors, 5.774 persones si s'ocupa la pista.”

Aquests equipaments i els serveis d'emergències permetrien que es gestionés una xifra d'entre 150 i 200 cadàvers i restes cadavèriques (es reconeix com a cadàver si hi ha el tronc i el cap sencers; altres parts o parts separades d'aquests es consideren restes cadavèriques). La gironina ha fet arribar l'estudi als diversos serveis i responsables de la gestió d'una gran catàstrofe, com són el jutjats i el consistori. Recorda que en cas que una desgràcia d'aquesta magnitud passés, la decisió d'on ubicar els cossos i atendre els familiars depèn del jutjat, però pensa que “és com a mínim necessari tenir present quines respostes es poden donar, i que siguin viables.” En aquest sentit, pensa que convindria fer algun simulacre que permetés detectar problemes que, probablement, sorgirien en l'aplicació de l'operatiu. I és que prevenir mai no és una acció sobrera.