Emili Blanch Roig. (la Pera, 1897 - Girona, 1996).

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines. Va treballar per a la Diputació i per a la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a ERC, li va suposar la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil. Es va exiliar primer a Montpeller i més tard a Mèxic, on va projectar i construir més de quaranta obres: el Pavelló Català de la Primera Fira del Llibre Mexicà (1946), entre d'altres. El 1948 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Girona, on amb moltes dificultats va continuar la seva activitat professional construint petits habitatges i alguns equipaments turístics, sobretot per al cercle familiar i d'amistats.

Francesc Detrell Tarradell. (Santiago de Cuba, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1990).

Va residir a Catalunya des de la infància i es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1935. L'esclat de la Guerra Civil el 1936 va interrompre una carrera que es preveia d'èxit; no en va, una de les seves primeres obres, la Casa Club de Futbol Júnior, Ciutat de Mallorca, va ser publicada a la prestigiosa revista d'arquitectura moderna AC. En companyia del seu germà Alfons, va abandonar Catalunya, i va entrar a Mèxic per Veracruz el 30 d'octubre del 1936. Aquesta fugida i la seva afiliació sindical li van suposar una dura condemna per part de la dictadura de Franco, que li va impossibilitar l'exercici professional de l'arquitectura. Establert a Ciutat de Mèxic i afiliat a la delegació mexicana del PCE, Detrell va treballar al costat de l'arquitecte Esteve Marco i del constructor Fernando Rodríguez Miaja.

Esteve Marco Cortina. (Reus, 1909 - Ciutat de Mèxic, 1963).

Titulat a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1933 i militant del grup renovador de l'arquitectura (Gatpac). La seva afiliació al Sindicat d'Arquitectes el 1936 i la seva participació en la Guerra Civil com a capità de l'exèrcit republicà li van suposar la repressió de la dictadura i el camí de l'exili. Va arribar a Mèxic el 1940 i es va establir professionalment a Ciutat de Mèxic. Associat al català Francesc Domènech, va crear la Casa de Decoración Salou i, amb Francesc Detrell i Fernando Rodríguez Miaja, Marco y Rodríguez, Arquitectura y Decoración. A més de Ciutat de Mèxic, va desenvolupar la seva activitat professional a Cuernavaca, Acapulco i Veracruz, on va construir residències i hotels. Els seus treballs de remodelació i disseny d'interiors apareixen en diverses ocasions a la revista Decoración.

Jordi Tell Novellas. (Barcelona, 1907 - Fredrikstad, Noruega, 1991).

Titulat a l'Escola de Barcelona l'any 1931 i partícip del moviment renovador encapçalat per Josep Lluís Sert. La militància al Partit Nacionalista Català i la participació en els Fets d'Octubre de 1934 li van comportar un primer exili a Berlín, on va coincidir i va fer amistat amb els periodistes Eugeni Xammar i Josep Pla, i on va iniciar un trajecte de no-retorn a Catalunya. Un gir personal que va suposar l'abandonament temporal de la professió i l'inici d'una carrera diplomàtica al servei de la República Espanyola, que va abandonar després de l'entrada d'Espanya a l'ONU. A Mèxic va treballar com a arquitecte per a l'empresa constructora Bertran Cusiné SA, dels catalans Josep i Jeroni Bertran i Cusiné. I, associat amb Josep Maria Xammar, company de militància al PNC i a Estat Català, va crear l'empresa de fabricació de mobles i decoració Curvomex. Establert a Noruega, va projectar i construir hospitals, centres psiquiàtrics i escoles especials al comtat d'Ostfold.