1714, la por, la set, la gana

Què simbolitza el Fossar de les Moreres? Qui és la gent que hi està enterrada i quan la hi van enterrar? Són tot de preguntes que molts ciutadans no podrien respondre. Si més no, així ho creu Víctor Jurado, un jove estudiant d'història de vint anys que debuta amb una novel·la històrica que, a banda d'entretenir, vol donar a conèixer el rerefons d'aquest lloc de memòria. No s'hi enterra cap traïdor (Columna) segueix les peripècies d'un sabater, en Pere, que viu al barri del Born i es troba enmig de la guerra. “És un home que ha lluitat el 1697, el 1705 i el 1706 i està fart de tanta mort i tanta desgràcia, però el seu fill gran, el Joan, sí que ho vol perquè no ha viscut tant”, explica Jurado. Pare i fill ofereixen així un contrapunt: “El pare és racional, mentre que el fill és efervescent i decidit, fins i tot l'acusa de botifler, tot i que al final el pare acaba lluitant.”

El títol fa referència al vers de Pitarra: “Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.” La mirada de Jurado, tanmateix, és força desmitificadora: “Els homes anaven amb uniformes però anaven negres de brutícia, així que no crec que l'enterrador digués: «Tu sí, tu no.» I de segur que també hi ha soldats francesos.”

Un llibre homenatge

Jurado, que es declara lector voraç de la gran novel·la del 1714, Victus, d'Albert Sánchez Piñol –“Em va agradar molt, però no tractava sobre el Fossar

de les Moreres”–, explica com el fossar era un dels principals cementiris de l'època, situat al costat de Santa Maria del Mar i, sobretot, a tocar dels baluards de Santa Clara i de Llevant, que és on van morir més persones. “A la batalla del 13/14 d'agost en van morir unes vuit-centes, i l'11 de setembre, la batalla final, fins a 3.500 catalans van morir defensant la seva ciutat. Per això és un lloc tan especial.” En aquest sentit, el jove autor explica que el llibre també es pot veure com un “homenatge”.

Ficció realista

Per escriure aquesta novel·la, redactada en vuit mesos, Jurado s'ha documentat seguint els consells bibliogràfics del professor d'història moderna de la Universitat de Barcelona, Àngel Casals. “Em vaig documentar moltíssim i la meva principal font ha estat la Gazeta de Barcelona, un setmanari en què s'explica què passava pràcticament dia a dia.”

Sobre com ha dosificat la ficció i la història, Víctor Jurado diu: “És una ficció que podria haver estat real. La meva intenció era explicar com una persona, a peu de carrer, vivia una guerra que no havia triat i tot i així va quedar-se per lluitar per Barcelona, i hi va morir.” Les protagonistes “silencioses” de la novel·la –afegeix– “són la por, la gana i la set, perquè van tallar el subministrament d'aigua i la població va haver de recórrer als pous, que sovint estaven contaminats...”.

Reflexionant sobre el llegat de 1714, l'autor opina que avui una resposta similar per part de la ciutadania seria impensable: “Els ciutadans tirarien cadascú pel seu costat, s'ha perdut el sentiment de grup i compromís, i ja veurem demà com anirà.”

Víctor Jurado Riba (Sant Boi de Llobregat, 1993) debuta amb aques-ta novel·la que ha estat apadrinada per l'escriptor Francesc Miralles i el llibreter Octavi Serret (Llibreria Vall-de-roures), però no serà la darrera. Ara treballa sobre un personatge històric d'alta volada com és Marco Polo.

Altres novel·les

Arran de la celebració del Tricentenari s'han publicat recentment un reguitzell de novel·les al voltant del 1714, com ara 1714. Entre dos focs (Edicions 62), de Jordi Mata; Lliures o morts (Columna), de Jaume Clotet i David de Montserrat; Cicatrius de 1714 (Bromera), d'Andreu Martín; sense oblidar els clàssics d'Alfred Bosch, la trilogia 1714, i Victus, d'Albert Sánchez Piñol.