La titular del jutjat de primera instància número 90 de Madrid, Gemma Susana Fernández Díaz, ha remès al Tribunal Suprem la demanda de paternitat contra Joan Carles I que va presentar al juny el lletrat de Banyoles Jaume Pararols, en representació de ciutadana belga Ingrid Sartiau, que es considera filla bastarda de l'anterior monarca. Sartiau, que ja havia presentat una anterior demanda que va ser rebutjada basant-se en la inviolabilitat que la Constitució concedia a Joan Carles I abans de la seva abdicació com a rei, va fer un segon intent després de l'abdicació i quan estava a punt d'entrar en vigor la modificació de la llei que atorga al Tribunal Suprem la tramitació dels processos civils i penals que afectin el rei o la reina abdicats i els seus cònjuges. El Suprem també té a les seves mans la tramitació d'una altra demanda de paternitat presentada contra Joan Carles I: la del veí de la Bisbal Albert Solà Jiménez.

La demanda de Sartiau, que ara tramita el Suprem, incorpora l'acta notarial que va signar la seva mare, Liliane Maria José Ghrislaine Sartiau, que actualment té 80 anys, en què declara que el 1965 estava de vacances a la Costa del Sol i que va conèixer un home de 31 anys “gentil, guapo, dolç i amb els ulls blaus” amb qui va tenir relacions íntimes durant tres nits en un hotel de luxe. Liliane Sartiau afirma que no va saber que l'home amb qui se n'havia anat al llit era l'aleshores príncep Joan Carles fins que li ho va dir el conserge de l'hotel. Afegeix que la va impressionar tant saber-ho que va agafar el cotxe i se'n va anar cap a Bèlgica. Remarca que no va tornar a tenir relacions sexuals fins que va néixer Ingrid, el 5 d'agost del 1966, i que no va explicar mai qui era el pare de la seva filla per no causar cap “mal” ni cap “pena” a Joan Carles. Liliane Sartiau diu que el 2012 Ingrid duia un diari que explicava l'episodi de la caça d'elefants, i va ser llavors que es va decidir a dir-li-ho: “No s'ha de fer cas de la premsa. És un home molt bo. El conec bé perquè és el teu pare.”

El lletrat Pararols demana que com a prova anticipada se citi la mare de la demandant perquè ratifiqui al jutjat el que va declarar el novembre del 2012 davant d'un notari de la notaria De Groo, Blindeman, Van Belle, Parmentir & Van Oost, de Gant (Bèlgica). També proposa que es practiquin proves d'ADN a Ingrid Sartiau i al demandat, Joan Carles I, a través dels laboratoris de l'Instituto Nacional de Toxicología de Madrid, per comprovar si existeix relació paternofilial. Pararols esmenta l'article 767 de la llei d'enjudiciament civil, que exposa que la negativa injustificada a sotmetre's a la prova biològica de paternitat permet que el tribunal declari la filiació reclamada, sempre que hi hagi altres indicis.

Jaume Pararols exposa també en el seu escrit de demanda que ell, en representació de Sartiau, es va presentar en persona el 29 de desembre del 2012 a La Zarzuela i va entregar documentació amb el perfil genètic de Sartiau, per la qual cosa Joan Carles I tenia prou informació per confirmar o negar la seva relació de parentiu amb la demandant.