Dimitir

La dimissió del ministre de JustÍcia fa que resulte convenient dedicar el comentari de hui al verb “dimitir”.

És un verb peculiar per moltes raons, i pot resultar interessant resseguir-ne l'evolució des de la forma llatina “dimittere”.

Antigament, va adoptar la forma “demetre”; es l'evolució normal, paral·lela a la que va seguir el verb “admetre”. Però, modernament, a començaments del segle XX, es va reintroduir a la llengua la forma actual “dimitir”.

El regim verbal també ha evolucionat. De primer era transitiu: “El ministre dimitix el seu carrec”; es a dir, hi renuncia, el deixa d'ocupar voluntariament per decisió pròpia. Peró, a poc a poc, el regim d'este verb ha anat transformant-se en intransitiu.

Per influència del castellà. És probable que hi haja influït. Es tracta de llengües en contacte molt intens, i inevitablement l'ús d'una llengua es projecta sobre l'altra. Peró sempre és complicat d'afirmar-ho rotundament.

De totes maneres, en castellà ha tingut la mateixa evolució. Inicialment, només s'acceptava com a transitiu.

La Real Academia Espanola va admetre per primera vegada el verb dimitir com a intransitiu en 1989; en valencià, s'arreplega en el Diccionari valencia de la Generalitat i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana en 1995, i l'Institut d'Estudis Catalans també l'incorpora al seu diccionari eixe mateix any.

Pot parèixer una evolucio tortuosa. Però així és el món de les paraules. Són els parlants els que modulen la llengua. Amb contradiccions, amb vacil·lacions. I la normativa, com és natural, ha anat adaptant-s'hi.

I, ja posats, aprofitem per a introduir un breu comentari sobre dimitit. Sovint, per analogia amb molts altres casos semblants, la forma de participi s'usa també com a adjectiu: “El ministre dimitit”. Cal dir que, en l'estat actual de la normativa, no seria un ús correcte. S'hauria de dir “El ministre dimissionari”. Encara que, evidentment, si l'ús del participi amb funció adjectival persistix, més prompte o més tard s'haurè de revisar la normativa. Demè més.