Com picar ferro fred
Els grups de l'oposició banyolins han pogut influir poc en les qüestions més transcendents de la gestió municipal perquè CiU fa valdre la majoria absoluta de què disposa
La concessió al Club Natació de l'ús d'una part de l'estany propietat dels ciutadans ha estat la decisió més criticada per Junts per Banyoles, la CUP i ICV
Com en la resta de mandat, aquest darrer any els grups de l'oposició de l'Ajuntament de Banyoles han pogut influir ben poc en les decisions més transcendents del consistori, controlat per la majoria absoluta de CiU i el regidor no adscrit Jordi Bosch, Barraca. Més d'un cop l'alcalde, Miquel Noguer, ha estat criticat durant els plens per no ser permeable a les propostes provinents de Junts per Banyoles (JpB), la CUP i ICV. Cadascuna d'aquestes formacions ha tingut uns temes estrella amb què s'ha estavellat contra un mur. L'aprovació per unanimitat d'una moció presentada pel regidor ecosocialista en defensa de la creació del parc natural –o una figura similar– de la conca lacustre de l'estany, així com les mocions en defensa del procés sobiranista, es poden considerar les excepcions més destacades.
L'oposició més nombrosa –els quatre edils de JpB (format per gent d'ERC i Rcat)– ha insistit molt en la defensa d'una concepció del bé comunal de l'estany (propietat dels ciutadans) discordant amb decisions com ara la controvertida concessió al Club Natació. El seu portaveu, Josep Vicens, un home que mesura molt les paraules, qualifica de “més que tèbia” la voluntat de l'equip de govern de fer prevaldre la figura del bé comunal de l'estany: “Que és el nostre bé més important.” Vicens lamenta també “la poca implicació de l'equip de govern en el procés independentista” i “la clara incomoditat de l'alcalde en els temes de reivindicació nacional”.
La CUP s'ha queixat de “falta de transparència”, de “la utilització de la majoria absoluta per no escoltar els ciutadans i ciutadanes”, en paraules de la seva portaveu, Sandra Pazos. La regidora lamenta també els casos de l'expresident de la Creu Roja i del Boli Blau, que considera uns dels esdeveniments més importants del darrer any.
D'altra banda, pel regidor d'ICV, Joan Luengo, l'equip de govern “no és transparent ni participatiu i creu que la seva majoria absoluta és la majoria social de la ciutat” i que sempre ha anat “darrere de la realitat, la resposta als problemes que té la ciutat sempre vénen tard i són insuficients”.
L'oposició més bel·ligerant ha sorgit sempre dels regidors de la CUP i ICV, en consonància amb la línia ideològica tan diferent de la de CiU que defensen, mentre que JpB s'ha mostrat generalment més flexible. Aquests últims (integrats per gent d'ERC i Rcat) miren d'oferir una imatge d'equip a punt de governar.
Josep Vicens JUNTS PER BANYOLES-AM
Per la portaveu del grup de l'esquerra independentista i alternativa al consistori banyolí, aquest mandat està sent “el mandat de la pressió popular”. Pazos es refereix al fet que alguns col·lectius s'han acostumat a ser presents en els plens municipals, com per exemple la PAH, que és dels més assidus, o als veïns que reclamaven explicacions a l'equip de govern sobre els casos del Boli Blau i de l'expresident de la Creu Roja. “El millor que ha passat –resumeix la regidora– és que els banyolins i les banyolines comencen a agafar de nou les regnes de la ciutat.” Així mateix, destaca el fet que es va aconseguir consens per reclamar a la Generalitat la creació del parc natural o una figura similar per a la conca lacustre de l'estany.
Sandra Pazos CUP
Sobre la pregunta de quins aspectes positius destacaria en la gestió de govern, el portaveu ecosocialista és rotund: “Allò positiu és que queda
menys per acabar el mandat i, per tant, per a un possible canvi, radical, del govern de Banyoles.” D'aspectes negatius n'aporta una llarga llista en què esmenta, per exemple, la política informativa del govern local (“quan s'informa es fa de manera distorsionada”), la negativa a potenciar la participació ciutadana, haver perdut l'oportunitat de millorar els serveis socials amb el romanent de tresoreria del 2013, la concessió del Club Natació amb la qual “hem perdut una part del dret comunal de l'estany” i la inexistència d'un pla de futur de la ciutat “il·lusionant, realista i que respongui a les necessitats”.
