Que tinguem sort amb el 9N

El moment s'apropa, i els nervis estan a flor de pell a una i altra banda de la frontera cap a l'oest. Diumenge serà un dia de patir, tant si s'està al Principat com si s'observa des de fora. Oberta l'amenaça i la veda, hi ha qui s'ho mira com un pastisset, amb ànsia i delit (i delicte, és clar). Perquè la vicePeggySue, encertada com sempre, afirma que la consulta vulnera les llibertats dels qui allà hi viuen i volen ser-ho, de consultats. Entretant, deixa que exemplars dignes d'exposició, autèntics mestres del balafiament públic, campen tranquil·lament pels nostres carrers. Aquests monstres (en més d'un sentit) que atempten contra les arques públiques dia sí dia també, són contínuament indultats o, en el pitjor dels casos, exonerats amb la mateixa frase de sempre, totalment desgastada, desautoritzada des que el de les crosses l'utilitzà en eixir de quiròfan (i en quina mala hora). Perquè en el moment en què algú, hui en dia, inicia el seu discurs amb un “ho sent molt”, una es posa a tremolar i es mira la cartera per assegurar-se que encara em queda l'abonament del metro, eixe que, si pogueren, també em furtarien, els molt (paraula malsonant).

En el moment d'escriure aquestes lletres pense en els catalans i catalanes que tenen clar que s'estan jugant la lliga, la champions i tots els mundials junts. Una mira el panorama i pensa que, hui per hui, es triarà qui els xuclarà l'ànima fins que no quede res. El sector més crític demana eleccions anticipades i declaració unilateral d'independència, disposat a pagar les conseqüències que vinguin, perquè tenen claríssim allò que “amb Espanya anem de cul”, i que més val sols que amb pitjors companyies, i que és evident que els principis seran durs, com qualsevol proto adult de divuit anys que se'n va de casa. Que tinguem sort, doncs, perquè el camí és llarg i s'haurà de caminar molt, i amb una càrrega molt pesada. Perquè a més de l'impost independentista, cal pagar el rebut de la Desinfecció Ferotge. Un nou país no deu perpetuar les mateixes “tradicions” polítiques que tant es critiquen; la comissió, en aquest cas, és del zero per cent.

Una cosa clara: al meu petit país independent, no tinc ganes de veure els mateixos bandarres llepa-sangs dient “ho sent molt” mentre construeixen aeroports fantasmes o autopistes de peatge astronòmic (una té la sensació d'anar a Mart en lloc de a Girona), o fatxendes que malbaraten grans pressupostos mentre s'obliden de la Dependència, de l'Escola Pública o dels hospitals. No vull que tornem a entrar en el mateix bucle sinistre del qual sembla que mai no es pot eixir. Ara, posats a fer un centrifugat salvatge, fem-lo com cal: una desamortització al vell estil per als grans estafadors, i amb penes de presó estipulades per fer perillar l'Ordre Públic i la Salut Mental Col·lectiva. Perquè, i això cal tindre-ho ben clar, siguem un Estat independent i una Autonomia més, sense eixa poda a fons, qualsevol opció que resulte guanyadora sempre estarà equivocada.

www.fotosifideus.blogspot.com