Gràcies

Fa 26 anys va néixer el meu germà, en Gregori. Poc després, els meus pares es van adonar que no parlava i va començar un llarg camí per consultes d'especialistes. Ningú ajudava i tot eren traves. A l'escola l'arraconaven perquè era «el nen especial». Li van diagnosticar la síndrome de Lange amb una discapacitat del 65%. Té problemes per parlar i per racionalitzar les coses però és totalment autònom.

Després de molt temps fent una vida més o menys normal, fa uns quatre anys van detectar que alguna cosa no rutllava. Ens van dir que els ronyons no li funcionaven i que havia de començar diàlisi amb urgència i esperar un donant. El 22 d'agost ens van trucar de l'hospital Germans Tries i Pujol, Can Ruti. Hi havia un donant! Va ser un dia intens. Per una part, vam sentir alegria; i, per l'altra, una por inevitable per l'operació. Va ser emocionant perquè, si tot anava bé, podria tornar a fer una vida normal encara que a ell li costi d'entendre-ho. L'operació va ser un èxit. Avui el tenim a casa i té unes ganes boges d'agafar la moto i sortir al carrer.

Vull donar les gràcies al doctor Turget, de l'hospital Doctor Josep Trueta; a la unitat de diàlisi de la clínica Girona; als seus taxistes. De l'hospital universitari Germans Trias i Pujol, al doctor Lauzorita, als cirurgians doctor Ibarz, doctor González, a la doctora Navarro, la doctora Cañas, doctora Bayès, als infermers Laura, Paco, Eli, Conchi, a tot el servei de nefrologia, unitat de diàlisi i trasplantament, a la unitat de reanimació, i a la doctora Cristina (neuròloga) i a totes aquelles persones que l'han tractat durant aquests quatre anys. Gràcies pel tracte tan humà i professional rebut.