Ramadà «sec» a Egipte

Fins i tot en una ciutat com el Caire, que sempre ha gallejat de ser cosmopolita, el respecte als costums i la pressió social converteixen la compra i el consum d'alcohol durant el ramadà en una odissea, també per als no musulmans i els estrangers.

Molts bars han desaparegut, cada vegada hi ha més restaurants que no serveixen alcohol i els supermercats tampoc no en venen, en una tendència conservadora que s'arrossega des de fa anys a Egipte i que s'accentua durant el mes sagrat musulmà, quan sembla que s'imposa una autèntica «llei seca». Tot i que no hi ha una prohibició expressa, el líquid pecaminós queda durant aquestes dates relegat pràcticament a l'àmbit privat i als hotels i locals de luxe. «Encara que l'islam prohibeix l'alcohol durant tot l'any, nosaltres en servim, però no durant el ramadà, que és un mes sagrat en el qual la religió cobra més importància», explica Ibrahim Mahmud, encarregat del restaurant Felfela, del Caire. Mahmud indica que en aquest mes «només els hotels poden servir alcohol», i que per això molts locals prefereixen tancar les portes, mentre que altres ofereixen begudes alcohòliques «en secret».

Tot i que no és cert que calgui mantenir-ho en secret, alguns restaurants opten per servir la cervesa directament als gots per evitar que les ampolles siguin visibles, com és el cas del glamurós Greek Club, a la badia d'Alexandria. Els que sí que tanquen a la capital egípcia són clubs nocturns i casinos de l'avinguda de les Piràmides, així com dos dels pocs locals de moda, l'After 8 i el Jazz Club, que en les seves pàgines web s'acomiaden de la clientela fins al primer dia de l'Aïd al-Fitr, festivitat que marca la fi del mes sagrat musulmà.

Tampoc no se salven els petits i sòrdids ahwas (cafès) del cèntric carrer Alfy, el públic masculí dels quals no pot gaudir ara del seu principal entreteniment: consumir cervesa i licors locals en un ambient de penombra i llums de neó. «Les religions no es poden imposar i un costum com aquest tampoc», opina un espanyol resident a Egipte, Luis López-Polín, amb referència a les dificultats per comprar i consumir alcohol en un país on viuen prop de deu milions de cristians coptes. De la mateixa manera s'expressa el francès Timothée de Grivel, que, encara que no se sent molest per aquestes restriccions perquè «pertanyen a la cultura del país», pensa que «cadascú hauria de ser responsable de la seva manera de fer el ramadà». Si el consum d'alcohol es complica en aquestes dates, comprar-ne és encara més difícil, ja que les botigues especialitzades Drinkies i gran part de les escasses licoreries locals tanquen fins a la fi del ramadà. Els amos de les botigues d'alcohol són majoritàriament cristians, però clausuren els seus negocis «per respecte als musulmans i als costums d'Egipte», segons fonts dels serveis de seguretat, que van negar l'existència d'instruccions oficials dirigides a prohibir la venda d'alcohol. Per la seva banda, una font del Ministeri de Turisme també assegura que el seu organisme no ha enviat cap carta als restaurants per recomanar que no serveixin begudes alcohòliques en el ramadà, encara que ambdues mesures van ser suggerides pels encarregats d'algunes botigues i restaurants.

De tota manera, cada local usa els seus trucs per continuar funcionant. La cadena Drinkies, aparentment tancada al públic, manté el seu servei a domicili, però en aquestes dates l'espera es pot allargar més de dues hores, ja que pel que sembla el líquid del pecat es troba en un magatzem als afores del Caire. Les petites licoreries que continuen obertes de miracle opten per canviar els aparadors, i on abans hi havia una ampolla de ginebra ara n'hi ha una d'oli, però als seus clients, almenys si són estrangers, els treuen d'amagatotis qualsevol tipus de beguda. I totes aquestes restriccions socials i morals en un país en què el 10% de la població és cristiana copta i que té una gran comunitat de residents estrangers.

«Estic d'acord amb el tancament de les botigues i de bars si és una decisió personal dels amos, però no si es deu a una imposició governamental o a la pressió social», diu el francès De Grivel. Però, mentre que els estrangers gaudeixen d'una llibertat total a l'hora de consumir begudes alcohòliques als hotels i restaurants que durant aquestes dates mantenen a les cartes aquest producte, els egipcis no ho tenen tan fàcil. Els cambrers de molts locals sol·liciten el passaport als clients per comprovar la seva nacionalitat, ja que durant el ramadà no serveixen alcohol als seus compatriotes, ni tan sols als coptes, les llibertats dels quals queden restringides encara que no tinguin cap obligació religiosa en aquestes dates. Perquè en un país com Egipte, preocupat per mantenir les aparences, el conservadorisme s'aferma i l'alcohol és, a més de haram (pecat), un luxe prohibit i inaccessible durant el mes sagrat musulmà.