JORDI CAMPS

SELECCIONADOR CATALÀ D'HOQUEI SOBRE PATINS

«Si es vol funcionar, cal fitxar jugadors catalans»

Jordi Camps (Tordera, 1962) és el seleccionador català d'hoquei sobre patins. Va jugar en el Tordera, el Mollet i el Lloret, i va entrenar el Lloret, el Voltregà, el Tordera i el Reus. Va guanyar la copa de la CERS amb el Voltregà i va estar a punt de fer-ho amb el Tordera.
Seleccionador de Catalunya, ho ha estat també de Colòmbia i del Brasil; de feina, no en falta.
–«Tot forma part dels convenis que la federació catalana té amb diferents federacions de Sud-amèrica. Segons el que volen fer aquestes federacions s'aplica un pla o un altre. La federació catalana vol que l'hoquei sobre patins millori arreu del món, que els campionats no es redueixin a una lluita entre les de sempre. Com més seleccions potents i menys golejades hi hagi en els campionats, millor.»
–I amb el Brasil van estar a punt de jugar la final del mundial.
–«El Brasil no tenia seleccionador, ens van demanar un cop de mà i hi vam col·laborar. I va sortir molt bé.»
–I quin paper li fa la federació espanyola quan el veu a la banqueta d'una d'aquestes seleccions?
–«Jo tinc bona relació amb tothom. Amb Feriche i Catxo Ordeig som amics i no hi ha cap problema. Ells tenen un objectiu i nosaltres, un altre.»
–I quan no està en un campionat, què fa el seleccionador català?
–«Ja fa anys que volem implantar centres de tecnificació a totes les demarcacions per mirar de potenciar la base. Anem on cal anar i donem un cop de mà. Quan anem per clubs de Catalunya, jo els dic que no saben el que tenen. A Colòmbia juguen un partit cada mes i sempre els mateixos. Al Brasil tenen tres equips en una de les grans ciutats i en unes condicions que no les voldríem nosaltres. Això sí, la il·lusió que veus en la gent d'aquests països no la tenim aquí. I aquestes ganes de fer coses s'encomana, realment.»
–La superioritat de l'hoquei espanyol, amb tots els jugadors catalans, va per llarg?
–«Els millors jugadors els tenim aquí, i això, per sort o per desgràcia, és inevitable. No hi ha miracles. Les lligues catalanes acaben de començar i duraran fins al juny. A Galícia i Astúries, que és on es fa alguna cosa, començaran a l'octubre, s'aturaran al febrer i a l'abril ja estaran. No hi ha color. En la selecció espanyola, el seleccionador, els jugadors, tots són catalans. Potser algun no català podia haver entrat... El que passa és que estan sempre amb la pressió d'haver de guanyar-ho tot. En el mundial ja es va veure, amb les lesions i les targetes, que van haver de jugar els més joves i van demostrar que són molt bons.»
–La temporada passada quatre clubs catalans van guanyar algun títol espanyol o europeu. Vol dir alguna cosa?
–«És bo, però al final sempre és el Barça el que guanya més i s'emporta els millors jugadors. Ja fa anys que són els mateixos equips els que lluiten i guanyen els títols. Aquest any el Vic ja ha demostrat que està bé, caldrà veure què fa el Reus, i el Liceo s'ha reforçat bé amb jugadors catalans. Si es vol funcionar, cal fitxar catalans. I el Liceo ho té clar.»
–Aquesta temporada hi ha noves regles, què en destacaria?
–«M'agrada un hoquei de contacte, i hi trobo a faltar quelcom que el protegeixi. El que més m'agrada és una cosa que ja hi era quan jo era jugador: les expulsions temporals sense substitució. Durant la pretemporada ja s'ha vist que cal polir coses. En cada partit l'arbitratge ha estat diferent. Potser s'han volgut fer massa coses de cop, i a una setmana de l'inici de la lliga hi ha moltes coses per acabar de coordinar.»
–I l'eliminació dels play-off?
–«A mi m'agrada el play-off. Amb o sense, potser el Barça acabarà guanyant igualment, però el play-off ens ha donat grans partits, algunes sorpreses i ha omplert els pavellons. Crec que aquest any es trobarà a faltar. No és el mateix un Barça-Reus de play-off que un de lliga amb una diferència important de punts entre els dos equips.»
–Per rellançar l'hoquei, però, encara cal treballar més?
–«La gent es mou quan hi ha coses importants. Amb la selecció hem omplert el blaugrana. Aquest any tenim el repte d'omplir els pavellons amb la copa Amèrica. L'afició, quan hi ha un bon partit, hi va.»
–I no troba a faltar la feina diària en un equip?
–«De vegades, durant la temporada ho trobes a faltar. Jo estic molt content de fer el que faig. Quan vaig acceptar ser seleccionador tenia molt clar que aquesta seria la situació. La dono per bona i m'omple més que poder entrenar cada dia.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.