Dia de claror extrema: El vent de Tramuntana i el fred deixen cel i terra sense senyal ni de boires ni de polució. Totes les muntanyes que veig caminant se m'apareixen avui sense tel. Retallades amb perfils nets . Ser de matí dona més frescor encara.

Han començat a canviar coses en l'imago europeu. Ja he llegit dos articles en l'Spiegel advertint a la senyora Merkel que ha fet una destrossa i que cal iniciar un canvi. A la Comissió europea es parla de perdonar el deute...d'anul·lar la Troika... i és clar que el nou ministre grec d'economia, Varoufakis, dur i informal en indumnetària com per diferenciar-se, proposa des d'una posició de força que no imaginaven els poliburocrats europeus. Del que Djeselbloem el comissari d'assumptes econòmics , hortodoxe i cabut, n'és un exemple eloqüent. La imatge dels dos donant-se la mà de forma ben significativa : el grec pressionant amb l'actitud i l'holandés mirant de desaparèixer de l'escenari, s'ha convertit aquests dies en una icona mediàtica.

I què diuen , per exemple, els media a partir d'aquestes noves situacions? Doncs una cosa impensable fa només una setmana. Just abans del triomf de Szyriza.

Que ja es pot parlar de la condonació del deute. Que aquest no és sagrat. I Varoufakis diu que val... que pagarà, sí ( intel.ligent , per apagar els mercats i creditors) però que seria a canvi d'uns bons lligats als creixement. Fantàstic! Ja posa condicions! Perquè ho fa després d'haver anunciat i posat en pràctica a Grècia, mesures socials importantíssimes.

I és que el poder necessita por per rectificar. I els en fa més que una tronada aquesta victòria del partit d'esquerres grec, i el possible exemple , tant per la dreta com per l'esquerra, de moviments similars . I no sols al sud europeu sinó al centre. Al cor mateix del bloc socialdemòcrata i neoliberal.

No és el comunisme reviscut, ni de lluny, però sí els efectes d'una pressió popular consistent , poderosa , nova i valenta.

M'alegre que face dies de vent així. Ben mediterranis!