Una entitat amb arrels medievals

“A l'entitat fem la broma que aquí tot és antic”, comenta de manera informal el president de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia de Reus, Josep Maria Vallès José. I és que els orígens de l'entitat –que actualment aixopluga un esbart, una associació fotogràfica, una coral i diversos grups de teatre– es remunten a l'antiga Confraria dels Pagesos de Reus, un gremi medieval del qual es té la primera notícia el 1327. Pròpiament, però, la germandat moderna es va formar al segle XIX, quan l'entitat es va transformar en una societat de serveis mutus. Segles enrere, havia adoptat l'advocació de santa Llúcia i, posteriorment, hi van afegir una devoció aleshores nova, la de sant Isidre.

Tot i que avui l'entitat té noves inquietuds socials i artístiques, encara es mantenen les reminiscències religioses i tradicionals en alguns dels actes que organitza. Potser els més anecdòtics són el sorteig d'uns coberts entre els socis assistents per Santa Llúcia, cada 13 de desembre, i una clotxa coincidint amb la festivitat de Sant Isidre, el 15 de maig. Un costum que des de fa menys d'una dècada s'ha reconvertit en l'obsequi d'una panera de fruita del camp.

Altres tradicions religioses vinculades amb l'entitat històrica i amb les solemnitats festives no només es mantenen, sinó que la germandat reivindica el privilegi de poder-les continuar exercint. És el cas de la Vintiquatrena, una solemnitat vinculada a les festes en honor de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de la seva coronació. Formalment, la Vintiquatrena està integrada per una carrossa i un conjunt de vint-i-quatre genets que, amb atxes a la mà, acompanyen el carruatge. “Som l'entitat que teòricament té l'exclusiva de poder treure la Mare de Déu de la Misericòrdia i portar-la a Reus”, recorda el president. I hi afegeix: “Volem continuar gaudint d'aquest privilegi.” El fet que aquesta potestat no sigui anual fa que la germandat hagi de traspassar als membres del futur el protocol d'actuació per a aquestes solemnitats. En aquest sentit, una dada curiosa és, per exemple, que el primer cop que van sortir dones a la Vintiquatrena va ser l'any 1992. Fet que sorprèn relativament si tenim en compte que, en els orígens medievals de la Confraria dels Pagesos, únicament s'hi podien agremiar els fadrins.

Un altre element patrimonial i devocional de l'entitat és el misteri del Davallament de la Creu, que s'integra en els actes de la Setmana Santa reusenca des de fa segles.

Però si el passat és una part indestriable d'aquesta entitat, el present mostra també nous camins insospitats fins fa poc. Segons explica Vallès, el principal actiu de l'entitat actual és el teatre, amb capacitat per a 192 persones i una de les sales tècnicament més modernes de la capital del Baix Camp.

En una ciutat que destaca pel nombre d'escenaris teatrals (Fortuny, Bartrina, Orfeó Reusenc, Bravium...), precisament el seu aforament mitjà és el que fa que la sala sigui molt competitiva respecte a la resta d'escenaris de la ciutat, segons Vallès. “Un acte al Bartrina o al Fortuny amb 200 persones es veu buit i, en canvi, aquí es veu una sala plena que dóna caliu”, afirma el president de la germandat.

Aquest caliu és el que ha promocionat la sala fins i tot per estrenar espectacles de companyies amateurs procedents d'altres municipis catalans i perquè hi assagin determinades obres professionals. “Qui ha tastat la sala vol repetir”, assegura amb orgull Vallès.

Més enllà d'aquesta nova font de prestigi i de potenciació de l'entitat, la germandat ha d'afrontar avui un problema greu. A causa d'unes obres adjacents a la seva seu històrica al raval de Robuster de Reus, l'any 2002 l'edifici on estaven des del 1702 es va ensorrar sense que s'haguessin de lamentar pèrdues personals de cap mena, però sí nombroses afectacions patrimonials, a més de la desaparició de l'edifici. Sens dubte, el principal damnificat per l'ensulsiada va ser el misteri del Davallament de la Creu, obra de factura barroca del segle XVIII. En menor grau, cal destacar també la desaparició d'una part de la documentació històrica de la germandat.

L'ensorrament fortuït de la seu va provocar que la germandat hagués d'esperar cinc anys a tenir un nou local després d'arribar a un acord amb els responsables de l'accident. Un període de temps que va provocar, per exemple, certa descapitalització de socis. D'aquesta manera, Vallès comenta que abans de l'ensorrament l'entitat tenia 400 membres, i avui, al voltant de 150, una davallada que en part ve motivada pel període que van estar sense un espai propi.

D'aquests 150 socis, es pot dir que la franja d'edat és totalment transversal. N'hi ha de 5 i 6 anys, en qualitat de membres de l'esbart, i n'hi ha que en tenen més de 70, com és el cas de les sòcies de Dones 2000, per exemple, tal com explica Vallès. “Volem que s'hi apuntin socis, però sobretot volem que siguin participatius”, explica l'actual president. En aquest sentit, assenyala que la nova normativa que afecta les entitats posa les coses una mica més difícils. “A partir d'ara, si volem que les nostres quotes estiguin exemptes d'IVA, no podem fer cap diferenciació amb els socis en el preu de les entrades als espectacles”, es queixa.

Amb tot, però, el principal repte de la germandat avui és aconseguir mantenir la nova seu en mans de l'entitat. El nou edifici, inaugurat el 2007, va representar la inversió de la indemnització rebuda i, tot i la construcció de pisos que havien d'eixugar la hipoteca, l'entitat no ha pogut assumir els costos de l'operació. Aquesta situació fa que actualment la seu hagi estat adjudicada en subhasta a una entitat bancària perquè l'ens no podia pagar una part (280.000 euros) del total de la hipoteca. Una adjudicació pendent a causa de la impugnació presentada per l'entitat. La resolució d'aquesta situació jurídica en un sentit o en un altre encara pot trigar un temps indeterminat. Una incertesa que s'afegeix al greu problema que pot representar per a l'entitat una resolució contrària als seus interessos. En descriure el moment actual, Vallès és prou gràfic: “Tots els membres de la junta considerem l'entitat el fill que vam aconseguir salvar i que ara ha recaigut”, diu, dolgut, el portaveu.

De moment, la seva crida a les administracions, tant a la local com a les supramunicipals, ha estat poc reeixida, tot i que recorda que en el moment de l'ensorrament de l'edifici totes les formacions polítiques encoratjaven l'entitat a renéixer i a reconstruir un dels edificis més antics de la ciutat. “Tothom s'omple la boca parlant de cultura i quan hi ha necessitat la cultura no existeix”, lamenta el president d'aquesta emblemàtica entitat reusenca.

Tot i aquest panorama enterbolit pel problema amb la seu, el president explica que a l'entitat hi ha ànims per continuar treballant i que se centren sobretot a potenciar un dels principals actius de les noves instal·lacions: la sala teatral. Vallès enumera multitud d'idees que han anat plantejant per dotar l'espai de més activitat que permeti, de retruc, sanejar una mica la complicada situació econòmica de l'entitat. “Encara som el teatre desconegut de la ciutat”, reconeix, i assegura que aposten per augmentar encara més l'aprofitament ciutadà i social del teatre. “Hem decidit aparcar aquests problemes i continuar treballant”, afirma. I explica que properament tornaran a llogar la cafeteria amb l'objectiu d'animar aquestes cèntriques instal·lacions.

GERMANDAT DE

SANT ISIDRE I

SANTA LLÚCIA

ANY DE FUNDACIÓ:

1327

POBLACIÓ:

REUS

SOCIS

150