El Nepal imposa fortes multes a l'Everest per qui no recull les seves deposicions
Els xerpes han arribat a arreplegar fins a 15 tones de rebuig al cim des del 2008
Les deixalles representen un perill de sanitat pública perquè contaminen els rius
Sis dècades desprès de la primera conquesta del cim de l'Everest, els escaladors hi han anat deixant deixalles. Les autoritats governamentals de Nepal, però, estan alarmades pel nivell de tones de rebuig que s'hi han acumulat.
En aquest sentit, el govern ha pres mesures dràstiques per evitar que el trespol de la Terra (8.850 metres) es converteixi també en l'abocador de brossa més gran del món. Un dubtós honor per a la cima on els muntanyencs busquen emular la gesta d'Edmund Hillary el 1953, amb el seu explorador xerpa Tenzig Norgay. Més de 4.000 escaladors ho han intentat fins al moment, i pels camins hi romanen restes dels cossos d'almenys 260 persones que van morir en l'intent.
Al voltant de 300 escaladors, amb els seus corresponents guies xerpes, s'apleguen a la temporada d'escalada de l'Everest d'enguany, que va des del mes de març fins maig, amb l'objectiu de fer front als entrebancs que es troben en les pendents glaçades de la muntanya. El problema rau, però, en què els escaladors fan les seves necessitats fisiològiques a l'aire lliure, o s'acubillen darrere de roques.
A partir d'ara, les autoritats han requerit als muntanyencs a recollir ells mateixos les seves deposicions, i portar la bossa de tornada cap a la base. En cas de no fer-ho, els visitants s'enfrontarien a estrictes sancions. La nova normativa, aprovada en l'any passat, consisteix en què cada expedició haurà de deixar un dipòsit de 3.600 euros abans d'enfilar el camí cap al cim. Aquesta quantitat el poden recuperar si, a la tornada, porten arreplegat un mínim de 8 quilos de brossa i deixalles.
Rius contaminats
Segons el president de l'Associació de Muntanyisme del Nepal, el xerpa Ang Tshering, els excrements humans “són força més problemàtics” que les ampolles d'oxigen, els teixits de les carpes espatllades, llaunes o embolcalls que els visitants deixen enrere. Tshering observa que “el rebuig humà queda amagat en clots sepultats al gel i, aleshores, quan la neu es fon tot això surt a la llum” al Sagarmatha, que és el topònim autòcton dels nepalesos per a referir-se l'Everest.
Aquestes deixalles acumulades durant dècades desprenien una “pudor força desagradable” i representen un perill per a la salut pública dels autòctons. De fet, els habitants que hi viuen depenen de l'aigua dels rius que beuen de les glaceres que es fonen a la regió. Així, aquesta associació de xerpes va fer grans esforços amb campanyes de neteja de les deixalles humanes, i els escaladors reconeixen que la cara de la muntanya és força més polida.
Les expedicions de neteja ecològica de l'Everest que s'han fet des de l'any 2008 han recuperat fins 15 tones d'escombraries, però encara n'hi ha molt per fer. Com a forma de sensibilització, part del rebuig es recicla en obres d'art fetes per artesans locals, per a vendre'ls com a record turístic. Així, el visitant podrà comprovar quina és la cara primerenca del Sagarmatha, un nom que significa tal com tradicionalment els nepalesos contemplen el cim: “Tan alt que cap ocell hi pot sobrevolar”.