La universitat encara recela de l'emprenedoria

L'emprenedoria encara està estigmatitzada a les universitats. Bona part de la causa que estigui mal vista pel professorat i l'alumnat recau en la vinculació a l'economia i al significat de creació d'empresa del concepte. Un estudi del programa RecerCaixa posa de manifest aquesta vinculació econòmica negativa i preocupant de l'emprenedoria i reivindica que estigui més present a les aules, entesa com una competència per a la vida.

RecerCaixa i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) van presentar ahir un estudi sobre l'emprenedoria en el qual han participat prop de vuit-cents estudiants i professors de dinou facultats universitàries. Només un 63% dels estudiants són conscient d'haver rebut formació sobre autoocupació. Només un terç del professorat admet que ha treballat competències i matèries relacionades amb l'emprenedoria en el seu pla d'estudis. Amb aquests percentatges, no és estrany que l'estudi alerti de la falta de formació en autoocupació dels graduats catalans.

El professor de didàctica i organització educativa de la Universitat de Barcelona (UB) Francesc Imbernon avisa: “El primer que hem detectat és un cert rebuig de la comunitat universitària al concepte. Emprenedoria no implica ensenyar economia.” Trencar amb el tabú o prejudici és l'objectiu que s'han fixat les universitats públiques, com una manera més d'ajudar els graduats a superar el “salt al buit” que significa acabar els estudis, explica Núria Serrat, professora de la Facultat d'Educació de la UB i coautora de l'estudi del grup Formació Docent i Innovació Pedagògica (Fodip) de la UB.

La malfiança és tan gran que ni el professorat és conscient que sí que aporta coneixements a l'alumnat per autoorganitzar-se, ni tampoc els estudiants són prou conscients dels conceptes que sí que estan rebent, com ara el treball en equip, la responsabilitat, la comunicació a un grup, l'actitud per resoldre problemes, les habilitats d'anàlisi. Són conceptes bàsics en l'emprenedoria que ara mateix s'estan promovent als campus. Sí que és cert que les aptituds en aquesta manera de treballar no són avaluades i que “la majoria dels exàmens mesuren els conceptes específics”, defineix Imbernon. El coordinador de l'estudi recorda que tan vàlids són alguns d'aquests coneixements com els de “saber-se espavilar”.

Per compensar la capacitat d'organitzar-se en el món laboral, els autors de l'estudi recomanen incloure més coneixements “de forma transversal i a totes les assignatures”, fer obligatori el treball de fi de grau i fins i tot, al final dels màsters, aprofundir en les col·laboracions en empreses, formar més el professorat en aquest àmbit i fixar uns criteris mínims d'avaluació, encara que sigui en detriment de les matèries bàsiques.

Tot i que “costa canviar la cultura acadèmica del professorat” i del mateix alumnat, assegura Imbernon, les universitats són conscients de la necessitat de formació. En el transcurs dels dos anys que han trigat a preparar l'informe, diverses universitats han creat càtedres d'emprenedoria, per exemple, conscients que cal frenar el dèficit formatiu.