Prendre la fresca, parar la fresca... Jo he atrapat aquella gent que els vespres d'estiu treien al carrer les cadires de casa i es refrigeraven amb l'aire natural. De vegades també treien una taula, uns vasos i unes ampolles i els que no prenien un “cordial” optaven per l'orxata. Ara aquesta exposició humana a la intempèrie ha desaparegut, almenys a Mataró, i només la retrobo al carrer Sant Antoni de Premià de Mar, a càrrec del matrimoni Pullés, els dissabtes que vaig a casa d'uns amics. Els saludo, hi parlo una estona i observo que fan una cara de satisfacció plena.

Per poder prendre la fresca de la manera que dic és imprescindible viure en una casa unifamiliar de planta baixa i un o dos pisos. Les cases de cós, com en diem al Maresme. S'obre la porta del davant i també la de l'eixida –el badiu, l'anomenen a Badalona i el Masnou– i es produeixen d'aquesta manera dos corrents d'aire: la del carrer i la que travessa l'habitatge. Els dos aires conflueixen en el lloc on estan asseguts els propietaris de la casa, i “ai fillus”, que deia la meva àvia quan volia expressar que una cosa senzilla, pràctica i barata li reportava felicitat. Com que l'eixida estava equipada amb una magnòlia o un llimoner, de tant en tant la fresca es perfumava de flors i cítrics i en aquell moment ja no es podia demanar res més.

Dilluns vam enterrar a Mataró en Manel Salicrú, un aparellador que a la vegada era un estudiós de la història local. Un gran aparellador i un gran historiador. La doble condició el va convertir en un especialista de les cases de cós, construccions que, com ell ens va ensenyar, tenen l'origen en el barroc popular del segle XVIII i que no van ser fetes per d'arquitectes sinó per mestres d'obres que en sabien molt. En Salicrú en va reformar moltes per encàrrec dels seus propietaris, algunes, segons el pressupost, de manera exemplar. Em pregunto si no és per culpa seva que l'operació de prendre la fresca s'hagi acabat. No ho dic com a retret: en Salicrú va dotar les cases arcaiques de tantes comoditats que el sistema refrigerador el va situar a dins i no a fora. També és certa una altra cosa: les cases de cós han anat molt de baixa, substituïdes cada cop més per blocs de pisos. L'escabetxada ha estat impressionant i la fesomia del nucli antic de moltes ciutats, entre elles la meva, ha canviat del tot. Les alertes d'en Salicrú per evitar o mitigar la catàstrofe patrimonial van ser inútils. De vegades, al vespre, alço els ulls. En un balconet o en una terrasseta s'hi veu llum. Senyal que hi ha gent. Ja els arriba aire en quantitat suficient? Senten les magnòlies?