ORIOL GUEVARA
DIRECTOR GENERAL DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA VINYA I EL VI
«Els consells reguladors són determinants als llocs on volem viure de la vinya»
Oriol Guevara va reclamar durant anys un director de l'Incavi que fos del sector vitivinícola. No entenia que aquest càrrec l'ocupés una persona amb perfil polític. Quan Joan Aguado va dimitir, va ser el primer nom que va posar a la llista i el conseller Llena va confiar en ell
els pagesos
«Si algú ha perdut l'esperança, que la busqui perquè de plorar plorarem dos minuts, però després començarem a buscar solucions»
els consells reguladors
«Els consells reguladors han de ser capaços de fer plans estratègics que també tinguin en compte la promoció»
«Si algú ha perdut l'esperança, que la busqui perquè de plorar plorarem dos minuts, però després començarem a buscar solucions»
els consells reguladors
«Els consells reguladors han de ser capaços de fer plans estratègics que també tinguin en compte la promoció»
Oriol Guevara és enginyer tècnic en indústries agroalimentàries per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, i té estudis d'enologia i viticultura per la Universitat de Califòrnia. Professionalment, Guevara es dedica al món del vi des de l'any 1988. Ha treballat en diverses zones vitivinícoles de quatre països, i en reconegudes empreses productores de Catalunya.
–Què pot aportar una persona del sector en el seu càrrec?
–«Pot incidir més des de la perspectiva interna, més amb coneixement de causa. En aquest moment l'objectiu ha de ser promocionar el vi més i millor, repercutint en l'última fase de la línia.»
–Creu que serà capaç de resoldre l'etern problema que denuncien els pagesos?
–«Jo vaig començar a treballar en el sector vitivinícola el 1988. Des d'aleshores sempre he vist el pagès ofegat i, malgrat això, sempre trampeja la situació. Jo crec que això és perquè el 1988 no es devia cobrar tan poc i al llarg d'aquests anys hi ha hagut un marge d'adaptació. Però ara hem arribat a un punt de no-retorn.»
–Què pot fer l'administració?
–«Les normes no ens permeten dir quin ha de ser el preu del raïm i el primer que hem d'intentar és no haver de fer una llei per regular aquesta situació.»
–Doncs aleshores...
–«Hem de treballar amb taules sectorials fins a aconseguir que els actors implicats es posin d'acord.»
–Això és el que va dir el conseller Llena el dia de la seva presentació com a director de l'Incavi, però aquest compromís no té gaire credibilitat entre els pagesos.
–«Credibilitat? Si algú ha perdut l'esperança, que la trobi aviat perquè de plorar, plorarem dos minuts, però després començarem a treballar per trobar solucions. Ja no ens podem queixar de res més. Ja hi ha prou crisis. Ara hem de començar a actuar, hem de fer les coses.»
–Què li ha semblat el bon funcionament de la Mostra de Vins que es va celebrar a Barcelona la setmana passada?
–«Estic encantat. Aquesta és la prova de l'evolució del vi. Fa 30 anys només era un líquid que es posava a la taula. Ara és molt més. El vi ens desperta curiositat i cada vegada volem saber més. Per això els cursos que es van fer durant la mostra van estar plens; la botiga va funcionar molt bé i tant l'assistència com les degustacions van complir les expectatives. Aquesta mostra és un èxit perquè l'objectiu s'ha complert, però ara hem de buscar fórmules per millorar.»
–Els cellers han trobat en aquestes fires una manera de fer front a la reducció de vendes directes des del celler...
–«Les tensions del mercat juguen enrere i el primer que les rep, actua. Aquesta crisi ens ensenyarà que a partir d'ara hem de treballar més i hem de dedicar més esforç per garantir un millor producte, però hem de ser conscients que guanyarem el mateix. Si veus que les vendes al celler baixen i no et mous, si et quedes a casa a esperar que et vinguin a comprar, estàs condemnat.»
–Què ha d'oferir el productor per intentar trobar un lloc en un mercat tan competitiu i que ha millorat tant en els últims anys?
–«El productor ha d'oferir valor afegit. En general, el món del vi ven un projecte, una imatge, unes vinyes centenàries, un llegat i un respecte pel passat... El client no compra una ampolla plena de líquid, sinó una part de la història que hi ha darrere aquella etiqueta. A vegades és modernitat, a vegades un paisatge privilegiat... Es tracta de posar l'esperit en el producte perquè el client s'hi pugui identificar.»
–I quin és el paper del pagès en aquesta cadena?
–«Els pagesos també ho han d'entendre, això. Han de col·laborar. Han de fer un esforç més, tot i que som conscients que ja n'han fet molts. Però avui hem d'entendre que el sector és un i, parlant, hem de ser capaços de trobar una solució.»
–Quan Joan Aguado era director de l'Incavi, vostè havia fet propostes per millorar el funcionament d'aquesta institució, què farà ara?
–«Faré tot el que sigui a les meves mans per millorar. És veritat que jo havia fet alguns suggeriments, però també és cert que algunes coses que vaig proposar ja no són tan aplicables. De fet, vaig proposar que es creessin taules de debat amb pocs interlocutors i, en canvi, el Debatdevi és un fòrum molt ampli i s'ha demostrat que és una eina eficaç.»
–Quin ha de ser el paper dels consells reguladors en el context actual?
–«Crec que han de tenir un paper més important. En aquest moment, el Consell Regulador es limita a fer reglamentacions tècniques, a qualificar els vins i poca cosa més. Haurien de poder fer plans estratègics que també tinguin en compte la promoció.»
–Com el pla estratègic que ha dissenyat el Consell Regulador de la DO Penedès?
–«Al Penedès tenen el model, ara fa falta que el facin realitat. S'ha de completar la cadena. El Consell Regulador ha de tenir més entitat, s'ha de projectar i es convertirà en una garantia que no s'arranquin més vinyes. Si tenim una tradició i de veritat volem viure de la vinya, els consells reguladors són determinants. Tots tenim clar que el consum de vins catalans cada vegada és més alt i hem de treballar perquè això arribi a ser una cosa natural, però aquesta feina s'ha de fer des dels mercats locals. La globalització comença al mercat local i després s'estén com una taca d'oli.»
–En el cas del Penedès, suposaria la renúncia a una part important de la producció...
–«Hem de veure si tothom serà capaç d'adaptar-s'hi. Jo crec que el millor seria que tot el sector català fos capaç de posar-se d'acord i dibuixar una gran piràmide on cada denominació d'origen tingués el seu espai. Si tots els implicats som capaços de veure que formem part d'un sol ens i que hem d'aportar el nostre granet de sorra perquè tot funcioni, podria ajudar. Si no és així i cadascú continua mirant només per a ell, aleshores serà més difícil. En el cas del Penedès, sobre el paper està molt bé, però a la pràctica és fàcil que altres DO es molestin.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.