Cop letal de Stalin

“Un home silenciós que volia passar desapercebut”, així és com és recordat Ramon Mercader per Svetlana Rosental, vicecap del departament d'investigacions de l'Arxiu Rus Rstatal de la Història Sociopolítica de Moscou, una institució que amb diversos noms existeix des del 1920 i on el català va treballar a principis dels anys 1970 quan ja era heroi de la Unió Soviètica.

“Crec que ell desconeixia que alguns dels companys sí que sabíem que precisament havia estat ell qui el 20 d'agost del 1940 a Mèxic va atacar Lev Trotski [qui moriria l'endemà], i potser per això aquell home tan ben plantat desprenia aquella aurèola de misteri”, recorda Rosental, que tot just aleshores començava a treballar a l'arxiu. A aquesta dona que viu la història dels arxius que custodia li fa gràcia que els catalans vulguin remenar els documents relacionats amb la mare de Mercader, Caritat del Río y Hernández (Santiago de Cuba, 1896), més coneguda com a Caritat Mercader, una figura clau per entendre com un jove català es va poder convertir en l'executor d'un crim polític ideat pel dictador soviètic Iósif Stalin per desfer-se d'un dels seus rivals, Lev Trotski.

Trotski era un revolucionari rus de conviccions socialistes, nascut a Ucraïna en una família jueva el 1877, que de ben jove ja va començar a participar en moviments clandestins contra el règim autocràtic dels tsars. A l'exili a principis del segle XX va començar a col·laborar amb Vladímir Lenin, i al febrer del 1917 va tornar a Rússia, a l'aleshores Petrograd, per participar en la revolució de febrer que enderrocaria el tsar Nicolau II. A partir d'aleshores es va posar al servei del Partit Bolxevic i va tenir un paper clau en el triomf de la revolució d'octubre que instauraria un règim comunista a Rússia liderat per Lenin.

Trotski va ser comissari d'Afers Estrangers i va negociar la pau de Brest-Litovsk i la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial i més endavant va ser comissari de Guerra i va crear l'Exèrcit Roig amb el qual va derrotar la contrarevolució. Era un dels possibles successors de Lenin quan el primer líder soviètic va morir el 1924, però va ser Iósif Stalin qui va guanyar la cursa al poder. A partir d'aleshores començaria el calvari de Trotski que el portaria a un periple per diversos països fins a morir assassinat a l'exili, a Coyoacán, a Mèxic.

La divergència ideològica més important entre Stalin i Trotski era el seu concepte de la revolució. Pel primer calia consolidar el socialisme en un sol país mentre que Trotski era partidari de la revolució permanent, i anar-la estenent a altres països, una idea que es va convertir en un corrent dissident. El 1940 seria assassinat per un cop sec de piolet al cap executat per un jove que s'havia infiltrat als cercles trotskistes i que es feia dir Jacques Mornard, que fins i tot havia arribat a ser company sentimental d'una de les secretàries de Trotski. Va ser un català que es feia passar per belga qui li va clavar el cop mortal i, casualitats de la història, va ser un altre català exiliat a Mèxic, Wenceslau Dutrem, el primer metge que va intentar salvar-li la vida.

S'han fet pel·lícules i novel·les narrant el tràgic destí de Trotski a mans de Mercader relatant un dels grans esdeveniments de la història del segle XX. Una frase recollida en la novel·la històrica El hombre que amaba los perros de Leonardo Padura resumeix bé el moment en què Mercader va decantar el seu destí per entrar a les pàgines d'història quan va contestar a la seva mare “Sí, digue-li que sí” a la pregunta de si estava disposat a renunciar a tot pel servei al comunisme. Potser la frase és ficció però el cert és que va ser la seva mare, comunista convençuda i agent soviètica, que el va empènyer cap al servei a Stalin als anys 1930.