El 84,54% dels universitaris no són capaços de parlar espontàniament durant més d'un minut sobre temes generalment coneguts, com per exemple, l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el FC Barcelona. Ho demostra la tesi doctoral titulada Levedad en la Comunicación Posmoderna del professor de la Universitat Abat Oliba, Joaquín García-Lavernia, que ha explicat que el seu objectiu era analitzar els efectes de la postmodernitat i la cultura mediàtica sobre el pensament de les persones.

L'estudi ha comptat amb vuit grups d'estudiants de comunicació que han fet enquestes a una mostra d'un total de 1.074 universitaris que, com detalla García-Lavernia, “tant podien ser estudiants com persones ja titulades de qualsevol edat perquè del que es tractava era d'exigir un nivell cultural mínim als participants”. “Ha estat molt interessant contraposar els resultats de persones formades abans dels anys 80 i de després, ja que és la dècada que fa de frontissa en l'inici de la postmodernitat, i he observat que no hi ha diferències, l'ésser humà s'ha adaptat al llenguatge mediàtic, lleuger, molt superficial i ràpid”, hi afegeix el professor.

L'elecció dels temes a tractar no va ser atzarosa. García-Lavernia assegura que va escollir Zapatero, Obama i el Barça “perquè en el moment de fer la investigació eren els temes més tractats a dos diaris de referència de Barcelona, La Vanguardia i El Periódico.

La gran majoria dels enquestats va parlar una mitjana d'entre 26 i 27 segons de manera mínimament coherent, una dada que avalaria la simplificació d'idees amb què la mitjana de ciutadans es mouen pel món avui en dia. “Es tractava de veure quina quantitat d'informació tenen al cap les persones en la seva quotidianitat, perquè és amb la que es creen la seva opinió i prenen decisions”, explica el professor.

Amb tot, la seva tesi exposa una realitat social que afecta tots els processos comunicatius actuals. “L'ésser humà s'ha adaptat a la realitat mediàtica actual”, afirma, “de fer zàping, llegir notícies al Twitter i enviar missatges breus”. “Ara sabem una mica de tot i no sabem res”, explica, tot i que es tracta d'un procés que ve de lluny i “que té més a veure amb la cultura en general que amb les TIC, tot i que la tecnologia últimament hi està ajudant molt”.

Segons explica el doctor Garcia-Lavernia, amb la Revolució Francesa de 1789 comença la “modernitat” i la cultura occidental passa dels dogmes religiosos a la raó. Tanmateix, cap a principi del segle XX comença la crisi de la postmodernitat, en què la cultura mediàtica passa a ser preponderant. “Avui en dia les persones coneixen el món a través dels mitjans i tenen una cultura light caracteritzada per quatre factors: l'espectacle, la moda, la facilitat de circulació dels continguts i la seva superficialitat o lleugeresa”, afirma el professor.

Justament, aquest últim aspecte és el que la seva tesi doctoral ha tractat d'analitzar. “La lleugeresa és fonamental avui en dia per tal que una notícia, un producte publicitari o un candidat polític es puguin vendre bé”, afirma. “Les coses s'han d'entendre a la primera i anem veient com els temes més profunds fracassen a la televisió i als diaris”, conclou.

La mediatització de la realitat ha arribat fins a tal punt que “els mitjans han substituït la paraula de Déu”, ironitza el professor. “Hi ha persones que no saben interpretar la realitat si no ho veuen per la televisió, tot i participar en els fets”, declara.