Tristesa i impotència

Una gran tristesa i impotència és el que sento ara.

Dimarts al matí uns desgraciats van agredir Inma Sequí, presidenta de VOX Cuenca, una noia de tan sols 19 anys que lluita pels seus ideals, sense ficar-se amb ningú.

Fins ara he viscut, al costat d'ella i altres amics i companys de VOX, insults, com ara l'atac racista de la setmana passada a Ignacio Garriga, president de VOX Sant Cugat, però no recordo haver passat alguna cosa semblat a la d'avui.

On queda aquesta llibertat d'expressió que demanen ells? Aquesta defensa de tots som iguals? Una pallissa, que pel que m'han informat la va arribar a deixar inconscient i haver de ser hospitalitzada. A sobre encara algú dirà que s'ho mereixia. Penós, decebedor, entristidor, no hi ha paraules per dir el que sento, això sí, el que això demostra és que no som pocs, i encara menys perdedors. Les seves primeres paraules després de l'accident han estat demanar perdó per no poder estar al cent per cent per la feina. Hem treballat, treballem i treballarem per aixecar Espanya i canviar aquesta societat tan destrossada, en la qual un no pot dir lliurement el que pensa.

Ànims, Inma, t'estimem i et donem suport!