Recordant en Mili Perich

El primer dia que la Neus va posar els peus a Llabià, desprès de la mort d'en Mili, va dir: “És a tot arreu però... no és en lloc.” Aquesta vivència d'absència quotidiana és el que estem vivint les anomenades “llogateres de Llabià” aquest primer estiu sense en Mili. Can Vicens ha estat durant aquests anys que hem tingut la sort de conèixer-ho, un petit racó de l'Empordà, preciós, tranquil, ple de moments de felicitat i rialles, però sobretot un lloc d'acollida incondicional. La Neus i el Mili, o el Mili i la Neus, eren part d'aquest paisatge: ells són Llabià!!! Des del primer dia ens van obrir les portes de casa seva, fent-nos sentir com una part del seu entorn familiar, compartint amics, sopars i celebracions. Els records es van sumant, la llar de foc, els sopars i dinars a l'aire lliure sota la palmera, primer, i després del morrut a sota la pèrgola, les xerrades a la piscina i al matí després d'esmorzar, les primeres gambes de la temporada, les festes familiars al jardí, els dinars de festa major, el cinema a la fresca, les nétes fent un ball de final d'estiu, les caminades per l'estany, els volts en bicicleta, algun accident domèstic amb cabells socarrimats i en Mili solucionant-ho tot: recollint el ratolí mort, “remenant” el jardí, inflant les rodes de les bicis...

Gràcies, Mili, gràcies per tot. Per nosaltres seràs sempre el nostre rei de Llabià, un gentleman com ja no n'hi ha. Sempre més trobarem a faltar la teva amabilitat i simpatia, el teu bon humor i la teva bona disposició per tot i per a tothom i sobretot l'elegància, humilitat i generositat que destil·lava el teu tracte. Ara ens sentim una mica orfes. Amb el temps romandrà l'alegria d'haver-te conegut per sobre de la tristesa de la teva pèrdua. Gràcies per tots aquests bons moments, la majoria, i altres que no tant, però els savis diuen que tot això forma part de la vida, aquestes vivències ja estaran sempre amb nosaltres, us estimem!!!

Les llogateres de Llabià.