Espanya va adoptar Catalunya fa tres-cents anys, i des d'aleshores han sigut mare i filla. Han viscut força bé però la petita ha anat creixent. Han tingut diverses picabaralles com en totes les famílies. Algunes de molt fortes (arribant a les mans), altres de més suaus com quan Espanya no volia donar-li la paga a Catalunya, tot i que aquesta havia fet tot el que havien acordat. A vegades la mare ha menystingut Catalunya per vestir-se d'una manera que sortia dels seus ideals. Algun cop la filla ha ballat danses que Espanya no coneixia i aquesta no ho ha aprovat pas. Ara Catalunya diu que s'ha cansat, que se'n va de casa. “Què dius? Que marxes? Això no només és decisió teva, jo també hi haig d'estar d'acord”, diu Espanya. Mare, veig que no entens com funciona això d'independitzar-se.